Només tenim una vida

La nostra vida comença quan naixem, és una situació molt emotiva pels pares, els avis, els germans/es i la resta de la família, és un nou membre que arriba. Els primers anys ens passen volant, ja que no tenim memòria sobre aquests records… Primer aprenem a gatejar per agafar les joguines o els objectes que nosaltres volem, després ens ensenyen a caminar, però els primers cops sempre ens caiem de cul; i també a parlar, però això ja es més complicat. Comencem a dir papa, mama o intentem dir paraules que escoltem dels grans com “uaua” (aigua). Aquests anys els pares aprofiten i ens vesteixen com ells volen, ens fan fotografies i vídeos, així nosaltres de grans ens podem veure de petits, ens porten a tot arreu. Però els anys passen ràpid i, vulguin o no els pares, els nens creixem, aleshores arriba un període que no t’importa el que pensin de tu, que només ets nen per jugar amb els amics, a futbol o nines, anar al parc, en altres paraules passar-ho bé i no pensar en res més. Però van passant els anys i arriba un període que es pot conèixer com “l’edat del pavo” en el que busques el teu grup d’amics, t’importa el que pensi de tu la gent, vols causar bona impressió, sempre o casi sempre vols anar a l’última… I passen uns quants anys més aleshores ja et centres més, penses en el teu futur. Tot s’ha de dir, però et posen una mica sota pressió, has de decidir si vols fer batxillerat o no, FP, PQPI o anar a treballar directament, has de tenir les idees clares o més o menys tenir alguna idea general. I arriba el període que combines el sortir de festa, quedar amb els amics/es, estudiar i, és clar, la família.

La vida passa ràpid, molt ràpid, aleshores s’ha de gaudir al màxim, saber aprofitar-la. Alguns diuen que en podem reencarnar en una animal o en una altra persona, però si no recordes de l’altra vida, és com una nova, per això només tenim una per fer el que volem.

Adriana

Aquest article ha estat publicat en Adriana Tomàs, Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Només tenim una vida

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Adriana: “Tempus fugit” que deien els antics. El temps fuig. Ho expressa molt bé el teu article. Des del punt de vista del redactat, sembla un article poc treballat. Per exemple, les comes: havies escrit: “Però els anys passen ràpid i vulguin o no els pares els nens creixem” o “quedar amb els amics/es, estudiar i és clar la família”. O repeticions que és millor evitar (els anys passen / van passant els anys / Els primers anys ens passen volant / I passen uns quants anys més). Segur que, si t’ho penses, pots evitar la reiteració de l’expressió “passar els anys” per referir-te al temps, les èpoques o els períodes que transcorren o se succeeixen (no necessàriament “passen”).
    No deixis d’escriure
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *