Una cosa diferent

No fa gaire, per ser exactes aquest estiu, anava amb metro o subway, com ho diuen allà. És una acció bastant normal per als humans, i com jo sóc humana no dubto en fer-la. He de dir que m’encanta anar en metro, més que en bus, cotxe o avió. És un mitjà de transport ràpid, divers i assequible (si vius a la ciutat, és clar).

El cas és que tornava de classe matinal d’anglès i em moria de gana. Un cop dins el vagó del metro vaig col·locar-me just al costat dret de la porta després d’haver fet una gran carrera escales avall. He de dir que vaig estar a punt de ser mossegada per la porta. Un cop introduïda en aquell ambient, vaig mirar el meu voltant com a bona humana curiosa que sóc. Malauradament vaig tenir la sort de sempre. Tothom estava amb el seu mòbil (sempre hi ha excepcions, clar). Just al meu costat hi havia una noia que no li veia la cara, perquè estava asseguda. El més estrany de tot és que estava escrivint. Escrivint! Com he dit abans sóc molt curiosa així que vaig intentar llegir el que escrivia a la seva petita llibreta blava. Em vaig adonar que ella també anava mirant al seu voltant mentre ratllava el seu bloc. Estava descrivint les persones del seu voltant. La seva posició, què feien, com es movien… En arribar a la següent estació el senyor que tenia en diagonal meva es va aixecar per marxar. Així que no vaig dubtar i vaig asseure’m. De cop vaig notar la mirada de la noia clavada en mi. Ara al bloc de notes i una altre vegada a mi. M’estava descrivint. “Noia morena adolescent, possiblement estrangera. Motxilla verda als peus, mans a la falda entrecreuades. Mirada curiosa” És una petita hipòtesi de la meva descripció. Ràpidament va desviar la mirada i la va concentrar en un altre personatge. He de dir que no tenia pinta de policia.

És possible que sigui la protagonista d’una novel·la? Podria ser de tot; des d’una assassina en sèrie, una jove estudiant, una adolescent amb poders que no sap controlar i fa explotar un vagó de tren, un robot, una espia…
O simplement és possible que sigui un esbós més d’aquella llibreta petita i blava.

Helena

Aquest article ha estat publicat en Helena Hosta, Metro, Viatjar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *