Sempre, per qualificar a una persona dolenta i sense escrúpols, li diem que no és humana, què és una bèstia, que és un animalot, etc. En canvi, quan algú fa una cosa bona, li diem que ha tingut un gest molt humà o humanitari. Però en aquest món d’avui en dia, els éssers vius per majoria capaços de fer mal per interessos (no de primera necessitat) o per plaer, són els humans. Només cal donar un cop d’ull a la televisió o al diari per confirmar-ho.
Hi ha un massa gran nombre de països amb conflictes bèl·lics. A més, a tots els països es disposa d’assassins, violadors, o gent violenta i dolenta en general. I és que són els humans els que han creat els patiments més “inhumans” de tota la història. Un exemple són els experiments que es van dur a terme durant la Segona Guerra Mundial, per veure fins on podia arribar el sofriment, per saber quan es tardava a morir de fred, per conèixer els efectes d’alguns verins, per saber si de dues persones es podia fer siamesos (als quals operaven sense anestèsia), i moltes altres coses pitjors.
I molts direu, i els lèmurs mascles de Madagascar que tiren les cries dels arbres? I els …? I les…? Doncs alguns animals sí que potser tenen actituds dolentes, però el nombre és força petit comparat amb la gran massa d’humans “inhumans”.
Per tant, com està anant la societat, no us sembla irònic referir-se a una persona que fa un mal com a “inhumà” o “animalot” quan els animals no fan quasi res comparat amb els humans? Segurament el terme va ser creat per algú que veia la copa sempre mig plena, perquè a l’igual que els humans són els que més mal fan, també són els que més poden fer el bé. Els humans saben compartir, ajudar, estimar, tenir cura d’algú o d’alguna cosa, …
En conclusió, prefereixo les plantes amb les seves boniques floretes, les quals viuen i deixen viure.
Aina Ros Alsina.
Aina, una reflexió molt interessant. M’ha agradat tant pel que dius com per com ho has expressat. No deixis d’escriure!
Josep Maria