Sempre m’ha agradat el tren. Ben bé no tinc ni idea del perquè, però suposo que és el fet de no haver de fer res, simplement mirar com el paisatge va passant i els teus pensaments van canviant. Molts direu que anar en cotxe és el mateix, però no, és una sensació totalment diferent. Un cotxe és més íntim: és un espai on coneixes amb qui vas, o no, però un espai en el qual saps que estàs amb gent propera.
El que més m’agrada, sens dubte és estar amb música agradable i una finestra per on poder mirar. Veure un gran grup de gent diversa, amb personalitats totalment diferents o totalment iguals. Gent mirant a terra, gent mirant la gent, gent mirant per la finestra, com jo. O simplement gent sense saber on mirar. És curiós pensar què serà d’aquelles persones, quin serà el seu destí: rutina, feina, entrevista, alguna cita…
Observar el món des d’un punt de vista diferent, un viatge llarg en tren et dóna molt en el que pensar ja sigui sobre tu mateix, o sobre alguna cosa que t’hagi de passar o que saps que et passarà quan arribis al teu destí. O simplement no pensar en res i gaudir. Pensar en com pot canviar tant el paisatge d’una estació a una altre, com passa de ser platja a muntanya, com passa de ser un paisatge viu a un paisatge ple d’edificis.
S’ha de tenir en compte, a part de tot, que el tren és una eina amb un gran ús. Es cert que no sembla un transport públic, ja que el preu es força elevat, però aquest és una tema a part. Deixant de banda aquest tema, per mi, es podria dir que el tren és un transport que funciona perfectament i que sense ell, molta gent no tindria com anar a l’escola o a la feina.
Així doncs, el pròxim cop que aneu en tren, fixeu-vos en totes les petites coses de les quals es pot gaudir dins d’ell.
Ruth Belmonte.
Ruth, està força bé. Un article ben pensat i molt agradable de llegir. Llàstima que no li hagis fet una revisió a fons!. Passar el corrector (el softcatalà que tens al marge dret, per exemple) t’hauria indicat un munt d’incorreccions que hauries pogut evitar. Recorda que aquesta és una feina teva i que si la faig jo no et serveix per aprendre res. Aquest era el teu text:
Sempre m’ha agradat el tren. Ben bé no tinc ni idea del perquè, però suposo que es el fet de no tenir que fer res, simplement mirar com el paisatge va passant i els teus pensaments van canviant. Molts direu que anar amb cotxe es el mateix, però no, es una sensació totalment diferent. Un cotxe es més íntim es un espai en el qual coneixes amb qui vas, o no, però un espai en el qual saps que estàs amb gent propera.
El que més m’agrada, sens dubte és estar amb música agradable i una finestra per on poder mirar. Veure a un gran grup de gent diversa, amb personalitats totalment diferents o totalment iguals. Gent mirant al terra, gent mirant a la gent, gent mirant per la finestra, com jo. O simplement gent sense saber on mirar. Es curiós pensar que en serà d’aquelles persones, quin serà el seu destí: rutina, feina, entrevista, alguna cita…
Observar el món des d’un punt de vista diferent, un viatge llarg en tren et dóna molt en el que pensar ja sigui sobre tu mateix, o sobre alguna cosa que t’hagi de passar o que saps que et passarà quan arribis al teu destí. O simplement no pensar en res i gaudir. Pensar en com pot canviar tant el paisatge d’una estació a una altre, com passa de ser platja a muntanya, com passa de ser un paisatge viu a un paisatge ple d’edificis.
S’ha de tenir en compte, a part de tot, que el tren es una eina amb un gran ús. Es cert que no sembla un transport públic, ja que el preu es força elevat, però això es una tema a part. Deixant de banda aquest tema, per mi, es podria dir que el tren es un transport que funciona perfectament i que sense ell, molta gent no tindria com anar a l’escola o a la feina.
Així doncs, el pròxim cop que aneu amb tren, fixeu-vos amb totes les petites coses de les quals es pot gaudir dins d’ell.
Ruth, no deixis d’escriure, que ho pots fer molt bé. Fins al pròxim escrit!
Josep Maria