Premi Nobel a l’estupidesa

“And they say she’s in the Class A Team, stuck in her daydream, been this way since eighteen”

Ed Sheeran va escriure aquesta cançó al 2011, i l’atzar va fer que jo l’escoltés aquell hivern. El seu to senzill i informal em va robar el cor i, com totes les cançons que m’agraden li vaig ensenyar a una amiga meva, la Ruth, qui es va enamorar també del cabell vermell i llampant del cantant. Tots aquests enamoraments van fer dels tres anys següents un constant intercanvi de lletres, melodies, fotos i videoclips relacionats amb el cantant pèl-roig que ens va robar el cor. Fins fa poc, no pensàvem que el podríem veure.

I llavors va arribar l’estiu de 2014 i es va anunciar que vindria a Barcelona a fer un concert, i nosaltres no ens ho crèiem de l’emoció però vam comprar les entrades i tot i que faltava molt ho teníem present i estàvem molt emocionades. La Xènia s’hi va apuntar i l’Andrea i la Pati del curs d’escriptura. Lentament, descobríem noves persones que havien comprat l’entrada i, lentament també, el temps passava i el 24 de novembre s’acostava.

I llavors va arribar la catàstrofe. La meva estupidesa va decidir brollar com una cascada. Feia poc una amiga havia anat a viure a París i amb uns amics havíem decidit anar-la a veure. El moment de comprar els bitllets va ser un complet caos: mai podíem quedar els quatre i quan trobàvem un vol barat eren dates d’examens o d’excursios amb el cau. I finalment vam trobar un cap de setmana que ens anava bé a tots, del 21 al 24 de novembre. I la meva estupidesa em va cegar i fins que no van estar comprats no em vaig adonar del enorme error que havia comès.

Haig de dir que culpo la meva estupidesa, però si hagués estat més atenta res d’això hauria passat, i la culpa és meva i només meva. Per això em va fer tanta ràbia, perquè tot i sabent que anava a París amb els meus amics i m’ho passaria molt bé, vaig perdre l’oportunitat de veure al noi pèl-roig que ens va enamorar fa tants anys.

Valentina