L’anglès

Des de ben petita, exactament des de que tenia 8 anyets vaig a una acadèmia a estudiar anglès. Òbviament això va ser decisió dels meus pares ja que creien i ho segueixen fent que l’anglès és necessari per poder tenir un futur digne. A més a més, partint de la base de que l’anglès de l’escola és excessivament “bàsic” creien que l’únic remei era portar-me a una acadèmia on el nivell fos exigit per la meva pròpia capacitat.

Al principi ODIAVA anar-hi i no passava una setmana sense que els hi demanés que m’hi esborressin. Ells em deien que no, que era necessari i que en un futur els hi agrairia aquest sacrifici, però jo no els entenia.

A poc a poc vaig anar augmentant el meu nivell fins que em vaig assabentar de l’existència d’un examen oficial el qual determinava un bon nivell per l’edat que tenia, un 13 anys. Em van explicar que la preparació d’aquest examen durava 2 cursos escolars aproximadament i vaig acceptar. Aquesta noticia em va motivar moltíssim per aconseguir aquell títol anomenar First Certificate Exam (FCE) i em vaig posar seriosament a preparar-me. Vaig estar 2 cursos preparant-me i finalment als 15 anys el vaig aconseguir.

Ara mateix tinc una gran satisfacció personal de la qual tenen tot el mèrit els meus pares. És més, és tal la satisfacció i motivació per aprendre anglès que ara mateix segueixo estudiant per treure’m el Certificate of Advanced English (CAE) amb moltes ganes i disposició per treballar.

A vegades hem de fer cas als consells que ens donen els postres pares o les persones que ens estimen encara que no entenguem la seva finalitat perquè posteriorment ens poden beneficiar moltíssim en la nostra vida.

Laia