Punt d’inflexió

Fins aquí ha arribat. He decidit prendre una decisió que no és pas fàcil però crec que és el correcte i la millor opció per mi.

Fa anys que em vaig apassionar pels videojocs, com qualsevol noi de la meva edat. Vaig sentir a parlar d’un joc a 2n d’ESO, a la classe de Plàstica. Vam començar uns amics de classe a jugar-hi i semblava divertit. Aquests amics s’han acabat avorrint i jo hi seguia.

Porto -o portava- jugant a un joc durant uns dos o tres anys i ahir va ser el dia on vaig decidir acabar. M’ho he passat molt bé jugant-hi i he conegut molta gent però ha arribat a un punt que m’afectava en l’àmbit personal, tant a l’escola com a casa.

Jo no li feia cas a me mare quan deia: “Te vas a quedar tonto de tanto jugar a eso”. I sí, no estava equivocada. Les meves notes van anar empitjorant amb el pas del temps. Mirant les notes a l’ESO, veia com cada any anaven en decadència. A 1r i 2n anava bastant bé, en la meva línia:

A 3r seguia bé però algunes assignatures ja veia jo que aquell camí no era correcte:

:

La part més dura va venir a 4t d’ESO, on jo em vaig confiar molt i com que era l’últim any pensava que seria bastant fàcil i anava molt malament d’idees:

Aquí és on em va explotar tot i va ser un any no pas fàcil. Per un lloc, m’entretenia i em divertia jugant a les tardes però tot el que aconseguia a l’oci m’ho treien els estudis: males notes i decepcions.

Vaig començar 1r de batxillerat tot confiat dient: Bé, va, aquest any ens posarem les piles, deixarem l’oci a un costat i traurem bones notes. Ja ja. Això és el que diem molts i en veritat ens estem enganyant. Ha arribat el punt d’inflexió i he decidit apartar els videojocs totalment i em centraré al 200% als estudis que és el que em donarà un futur.

Hi ha moments a la vida on les persones hem de decidir entre una opció o una altra i aquest ha sigut un d’aquests moments. Espero que a partir d’ara tot em vagi millor i aconsegueixi unes notes acceptables.

Àlex.