Ei, ja tornem a ser-hi un altre cop al bloc per tractar algun tema de nou. En aquesta ocasió m’agradaria parlar sobre el viatge que vam realitzar els alumnes de quart a Amsterdam el juny d’aquest any.
La majoria vam començar quart sabent que a final de curs tot el nostre esforç tindria una recompensa i era el viatge. Hi havia diverses opcions: Santander, Londres, Berlín, Itàlia, etc. I entre elles estava Amsterdam. Des d’un principi no em cridava molt l’atenció i la meva opció preferida era Londres però el preu pujava massa. Vam votar i a l’hora del pati ens va arribar un WhatsApp dient que havia sortit Amsterdam com la ciutat guanyadora pel viatge. Jo personalment estava encantat amb l’opció perquè és la que vaig votar.
Després de quasi 9 mesos de classes, va arribar el moment d’enlairar cap a terres holandeses. Crec que tots estàvem bastant emocionats pel viatge. Eren les cinc de la matinada i allà estàvem tots, a la porta de l’institut amb un autocar esperant a què ens portés a l’aeroport del Prat. A mi em feia molta il·lusió volar, ja que mai ho havia experimentat. Em vaig asseure al seient 23B. Vaig gravar tot el procés d’enlairament amb el mòbil, ja que estava com un nen petit.
Vam arribar a l’aeroport holandès plovent i amb fred. D’allà, un autobús ens portava cap al centre a l’hotel. Jo anava com un típic turista: mòbil en mà i fent fotos a tot allò que es mogués. Ens hostajàvem a l’hotel Van Gogh, un edifici que a primera vista no sembla un hotel però bastant xulo. Era un carrer de vianants i davant teníem una escola. La zona on ens allotjàvem era o semblava de “classe alta” pel comerç que hi havia per la zona i els automòbils que hi havia.
Vam estar-hi cinc dies i des del primer minut que estava allà, sabia que ho havia de gaudir al màxim, ja que potser mai més tornaria a estar-hi. És de les millors experiències que he viscut mai. Anàvem en autobús a tots llocs i almenys això a mi em cansava bastant, ja que acabava amb mal de coll cada vegada que hi pujava, tot i així, aquest factor no va permetre que no gaudís del viatge. Vam anar a molts llocs: Museu Van Gogh, Delft, Rotterdam, el dic del nord, etc. Una de les coses que mai oblidaré va ser abans de tornar cap a casa. Teníem una hora i mitja a l’aeroport i primerament vam passar per un lloc de productes cosmètics on podies xutar a una porteria i guanyar-ne un. Vam estar una estona allà i després vam anar jo i un amic a una botiga d’electrònica. Hi havia de tot: Auriculars amb Swarovski de Dr. Dre, les famoses ‘Google Glass‘, tot tipus de dispositius mòbils, etc. Ens vam passar com una hora jugan al iPad i quan quedaven quinze minuts per embarcar, vam decidir anar on estaven tots. Aquí va arribar l’anècdota: vaig perdre el meu tiquet per embarcar… Ja m’ho va dir els meus pares abans d’anar-hi: No perdis cap tiquet perquè si no et quedaràs allà. En aquell moment vam començar a preguntar a dependents de la botiga si l’havien vist. Negatiu. Una senyora ens va dir que anéssim al punt d’informació de l’aeroport i allà no vaig entendre molt bé a la dona però em va dir que els ‘líders’ del nostre grup (és a dir, els profes) haurien de tenir una còpia o una cosa així vaig entendre. Vaig anar corrents buscant als professors per TOT l’aeroport, vaig comentar-los el meu problema i van dir que no podia volar. Jo estava que no sabia si dormir allà o quina bajanada. Vam anar jo i el Kevin amb la resta dels alumnes i va aparèixer la Carme amb la seva bossa d’on va aparèixer màgicament el meu ticket. No pregunteu com el tenia ella que ni jo ho sé. Els meus pares tenien raó, m’hauria quedat a Amsterdam.
M’ho vaig passar genial (incloent-hi l’anècdota del ticket, ara ho penso i em ric) i més si és amb amics. Moltes gràcies a tots per aquest viatge, va ser increïble.
