Fa un parell de setmanes vaig anar al Camp Nou, com és habitual en cada partit que juga el Barça a casa. Però aquell partit no me’l volia perdre per res del món, no perquè juguéssim contra Madrid, Milan o PSG, grans fortunes tots, sinó perquè jugàvem contra un autèntic supervivent en els moments que corren avui en dia.
Es tracta de la SD Eibar, un club basc de la ciutat d’Eibar, d’uns vint-i-cinc mil habitants i que té un estadi amb capacitat per a cinc mil persones.
Fins aquí a qualsevol persona que entengui o no de futbol, li pot semblar una història d’allò més insignificant, però el que li ha succeït a aquest equip només pot passar a Espanya, un país de pandereta, com bé va dir el poeta Antonio Machado.
L’equip basc, és l’únic club espanyol professional que té un certificat de la UE per netedat financera, ja que té un deute de ZERO euros i la seva manera de gestionar el club és totalment viable.
Fa dos anys l’equip militava a la segona divisió B, el tercer nivell futbolístic del país. Després de dues temporades espectaculars, el club es plantava per primera vegada a la seva llarga història (74 anys de vida) a la Primera Divisió del futbol espanyol.
Però no tot van ser flors i violes, ja que pel fet de només tenir un pressupost de 140000 euros, no només no se li permetia jugar a Primera, sinó que a més se’l descendia a Segona B!
Això és totalment irracional i vergonyós tenint en compte que equips com Reial Madrid i Atlètic de Madrid tenen deutes superiors als 500 milions d’euros. Sembla mentida però aquests números són certs.
Per finalitzar, només dir que la història va acabar bé per a aquest modest equip, perquè després de buscar inversors arreu del món i de rebre un avançament dels drets televisius, van poder ampliar el capital mínim exigit. L’any que ve hauran d’ampliar l’estadi ja que així ho demana la Lliga, un problema futur, però almenys aquest any equip i afició podran gaudir d’una temporada junt amb ‘’els més grans’’ clubs del país.
Marc Vallosera
