Estirada al llit, sento com plou. Fa una estona tan sols percebia les peculiars notes de Queen interpretant el seu fantàstic tema Bohemian Rhapsody. Ara, ja davant l’ordinador, el so de cada gota d’aigua precipitant-se contra el terra s’ha apoderat completament de la meva habitació. Gotes d’aigua que, inevitablement, acaben morint contra el fred vidre de les finestres, contra el dur terra del jardí… n’hi ha algunes, però, que aconsegueixen aguantar un temps més sobre les fulles dels arbres, sabent, però, que el destí irrefutable les acabarà fent caure contra el sòl. S’acaba la cançó i comença Hey Jude, dels Beattles. Ara, les fràgils gotes d’aigua s’han convertit en vides dins el meu pensament. Les persones, al igual que aquestes petites gotetes que he estat observant a través de la finestra, acaben morint. N’observo una. S’intenta aguantar a la punta d’una fulla del llimoner. Aquests són els moments difícils de la vida. No saps si aguantarà encara uns instants més o si la seva ànima l’està abandonant ja. De vegades, la gota té sort i troba una fulla d’albercoquer en forma de barca que la manté en vida durant molt més temps de l’esperat. Les persones també. De vegades troben aquell lloc o aquella persona especial que marca un gran canvi en la seva evolució i els fan agafar ganes de lluitar, de viure, de respirar. Si no tenen aquesta sort, si es troben en una fulla de llimoner i no pas d’albercoquer, tot acaba amb força rapidesa. És trist pensar-ho, però és una realitat; a l’igual que el finit cicle de les gotes de pluja. Ara sona Alejandro Sanz, amb el tema Nuestro amor será leyenda. M’he parat a escoltar-la i una frase m’ha fet reflexionar: «tus acciones te definen». Si això és veritat, intentaré fer tot el possible per actuar com la fulla de l’albercoquer i així intentar fer perdurar el màxim possible a la gent que m’estimo i em rodeja. Elisenda, sento haver fet la funció de fulla de llimoner en aquell moment. Sento no haver estat part de la barca que et va ajudar a durar una mica més. T’enyoro.
Berta
Berta, ja veus que he aconseguit el teu escrit. Era a l’apartat d’esborranys (no s’havia “enviat per revisió”). No ho recordava però en llegir-lo he recordat que ja l’havia llegit (fa dies) i havia decidit que tal vegada havies considerat que calia retocar-lo o afegir-hi alguna cosa. Em va semblar excel·lent i avui m’ho ha tornat a semblar. És un regal per al lector, així que gràcies!
No deixis d’escriure!
Josep Maria