Tot va començar a l’abril, quan els meus pares em van preguntar si jo volia fer un intercanvi d’anglès a Escòcia, i jo, sense pensar en cap altra opció, vaig dir que sí. Després vaig començar a parlar amb la Sarah, la nena que vivia a Edimburg, de les dates que ens anirien bé a les dues per a fer l’intercanvi. Ella va venir dos dies després que jo tornés d’Amsterdam i va estar 15 dies a casa meva per millorar el seu castellà. Al cap d’un mes, jo me’n vaig anar cap a Edimburg. Mai havia anat sola en avió, sense ningú que conegués al voltant, i no podia deixar de pensar en com seria la família, la casa, l’ambient i tot en general.
Em van recollir a l’aeroport i vam anar a casa seva, que seria on jo viuria durant 15 dies. En aquell temps vaig visitar el castell d’Edimburg i tota la part central de la ciutat , Sant Andrews, Glasgow i fins i tot vaig anar al Fringe, que és un festival que fan cada estiu. Allà vaig aprendre moltes coses que no sabia, com que l’any escolar comença amb les persones nascudes al març, així que si tu has nascut al gener o al febrer del 2001 vas amb els que han nascut a partir del març del 2000. També que l’escola comença a l’agost en comptes de al setembre i que cada escola s’ identifica per la corbata que han de portar tots els alumnes com a uniforme. Quan vaig tornar a casa només hi vaig estar set dies, ja que després feia un altre intercanvi a Normandia amb una de les franceses que va venir a l’institut mentre nosaltres fèiem el crèdit de síntesi. El viatge en avió va ser molt més curt, la família em va recollir a l’aeroport d’Orly. En els 12 dies que hi vaig estar, vam visitar llocs com Douville, els pobles propers a Bosgouet que era on vivien i també París. El que he aprés aquest estiu és que, els intercanvis, sobre el meu punt de vista, són la millor forma de millorar una llengua. Encara que al principi et sembli estrany parlar tot el dia una llengua que no és la que parles habitualment, al final t’acabes acostumant i acabes parlant molt millor que abans. Cristina
Cristina
Cristina, enhorabona per un estiu tan aprofitat: Amsterdam, Edimburg, Normandia… Estic convençut que hi haurà un abans i un després d’aquest estiu, perquè unes experiències com aquestes no poden passar sense deixar una forta petjada.
M’ha agradat. Està molt ben redactat. No paris!
Josep Maria