Lletres, números o arts? Científic, tecnològic, social, humanístic o artístic? Biologia, física, química, tecnologia, dibuix tècnic, economia o psicologia? Cada vegada que ens demanen decidir com encarar el nostre futur acadèmic, les preguntes són més concretes, i d’alguna manera anem descartant opcions, però sense adonar-nos-en també tanquem portes.
Amb prou feines tenim 16 anys quan decidim quin batxillerat fer, i de fet és la primera decisió que prenem nosaltres mateixos per encarar realment el nostre futur. És en aquest moment on es diferencia la gent que des de sempre ho ha tingut molt clar i no dubta què escollir; la gent que en té una idea aproximada i escull el que li sembla millor i la gent que no ho té gens clar i tria una mica per intuïció. Però certament cap de nosaltres ho pot tenir realment clar, amb la nostra edat coneixem una mínima part del que és món laboral i la seva diversitat, no podem pretendre que amb tot just 16 anys sabem quin serà el nostre lloc o a què ens dedicarem. No dic que les persones que ho tenen clar menteixin, sinó que simplement no poden saber del cert si realment allò és el que volen estudiar si no coneixen totes les opcions. I amb això tampoc pretenc fer dubtar a ningú, si és el que un vol, endavant, però per totes aquestes persones que no tinguin les coses del tot clares (inclosa jo mateixa), calma i tranquil·litat.
Els següents dos anys que ens esperen de ben segur que no seran fàcils, la paraula selectivitat hi serà present, i constantment persones ens preguntaran què volem estudiar, però nosaltres respondrem amb tota seguretat que no ho sabem, que encara ho estem decidint. I és que només faltaria que no poguéssim dubtar, és una decisió important, i de fet, és millor dubtar ara que no pas el segon any de carrera quan ens adonem que allò no era el que volíem. A vegades és qüestió de temps trobar el nostre lloc.
Àurea
