Avatar, millor del que recordava

Ja fa temps, quan tenia uns 8 anys passaven pel K3 ( o super3 en aquells temps) una sèrie americana inspirada en la cultura d’animació japonesa (una maniobra rara en aquells temps) que va rebre el nom “Avatar: l’últim mestre de l’aire”. Recordo que vaig veure la enorme majoria d’episodis, i em va agradar molt. Tot i això, un cop acabada la sèrie no hi vaig tornar a pensar fins que finalment, un dia d’estiu, vaig tenir una espècie d’atac d’enyorança i em vaig posar un parell de capítols (aquest cop en anglès, és quasi impossible trobar-la en català o castellà) i veient la sèrie em va sorprendre que no només es mantenia per una audiència després de més de 10 anys (la sèrie no va arribar a Catalunya fins al 2007, quan es va crear al 2005) sinó que era bastant millor del que recordava.

La història? bé, hi ha quatre nacions: terra, aigua, foc i aire, i a cada nació hi ha persones que controlen aquests elements (anomenats “benders” a l’original i traduïts com a “mestres”) en tot el món hi ha un sòl “avatar”, l’única persona que pot controlar els quatre elements per donar equilibri a aquest món. Antigament les quatre nacions convivien en pau, fins que un dia la nació del foc va decidir conquerir la resta i l’avatar d’aquell moment, encarregat de  parar la guerra per donar equilibri al món, va desaparèixer. cent anys després, uns germans de la nació de l’aigua, en Sokka i la Katara sembla que han trobat al nou avatar congelat en el gel, però viu, un noi que es diu Aang, un mestre de l’aire, l’últim que queda després d’un genocidi per part de la nació del foc. La feina és simple: ensenyar a l’Aang utilitzar els quatre elements i que pari la guerra que continua vigent des de fa 100 anys. La nació del foc i en Zuko, el príncep desterrat d’aquesta brutal nació, el buscaran i intentaran sobre totes les coses que l’Aang mai pari la guerra i que la nació del foc domini totes les altres.

Dit així sembla un show per a nens petits normal i corrent, i amb tot respecte al principi ho és, però tot canvia quan arribem al capítol 12: la tempesta, no diré què hi passa, però en aquest moment va ser quan els espectadors ens vam adonar que aquesta no era una sèrie com les altres, era una cosa diferent. A partir d’aquí i durant tres temporades la cosa va anar pujant en qualitat sempre.

Aquesta sèrie té un equilibri únic de comèdia, acció, raonament, animació increïble, filosofia, aspectes morals, idees espirituals, drama, amor i  desenvolupament d’història i personatges que no sembla propi d’aquest tipus de show per a una audiència per a tots els públics. Cada capítol es va sentir important, tots el capítols són importants per a la història, els personatges semblen reals, els nens actuen com a nens de veritat, els adolescents actuen com a adolescents de veritat, els adults semblen de veritat, cada personatge és com és per una sèrie de raons que s’entenen, el món que creen és original amb personatges que semblen que van existir. És un dels millors shows animats que qualsevol ha pogut mai veure. Si voleu  veure una sèrie que pugui entretenir tant grans com petits, però que acabi entretenint més als grans, aquesta és obligatòria. És una sèrie que va trencar motllos, que va ser el que va voler ser i que ho va aconseguir de forma única. La recomano infinitament, sobretot la tercera temporada.

Per acabar us deixo un link amb un exemple del que va fer aquest show tan diferent. Espero que veieu la sèrie, ho mereix.

Nil, el vostre ocell preferit.

Aquest article s'ha publicat dins de Nil Villagrasa, Sèrie, Televisió i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Avatar, millor del que recordava

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Nil, un bon article. No he vist la sèrie, però el teu article transmet una passió que fa venir ganes de fer-li una ullada. M’ha agradat (i has fet una bona revisió).
    Segueix!

  2. nilvillagrasa diu:

    Gracies Josep M.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *