Imagineu-vos que teniu cua. Sí, sí, cua, com la dels micos. Imagineu-vos que tothom en té una. Com seria que tota l’humanitat tingués cua?
Cada una seria de diferent mida i algunes més peludes que altres. Les noies se la depilarien?. La roba estaria adaptada a la cua; els pantalons, els vestits, els banyadors…tots amb un forat. Hi haurien peces de roba especials per cobrir-la? Segur que sí, sobretot a l’hivern. I, els sofàs? Com serien? També tindrien forats per posar-hi la cua o la doblegaríem cap endavant? I, al metro, quan anés molt ple, enlloc d’agafar-nos a les barres metàl·liques amb les mans, ens agafaríem amb la cua. D’aquesta manera podríem fer altres coses amb les mans: llegir, menjar, escriure, parlar pel mòbil, o parlar amb un sordmut, per exemple.
A dins de classe però, seria un desastre. La gent faria anar les cues a munt i avall per molestar el del costat o, pitjor encara, se les trepitjarien mútuament. I el professorat? La faria servir per escriure a la pissarra o fer anar la pantalla tàctil.
Creieu que la utilitzaríem per tocar algun instrument? Com ara la bateria, segur que tindria algun plat de més que s’accionaria amb la cua. Les parelles, quan anessin pel carrer, en comptes d’agafar-se les mans, s’agafarien les cues. Això últim seria molt tendre, oi?
Tot i així, la pregunta més important és: com serien els lavabos?
Maria
