Des de la terrassa veig el cel resplendent, no hi ha ni un núvol i fa un sol d’aquells que quan el mires fa mal als ulls.
Han passat dos avions i han dibuixat dues ralles paral·leles de color blanc, damunt d’aquest fons blau. Seguidament ve un altre que creua les dues línies i dibuixa una H. Per l’altre costat darrere de la muntanya en surt un altre. Em pregunto quin serà el seu destí, si ve d’algun lloc i retorna cap a l’aeroport del Prat o si s’en va cap a Amèrica. Acaba de passar un altre amb sentit contrari. Ara el fons blau ja té diverses línies blanques, sense cap sentit, no podria relacionar-ho amb cap objecte animat que s’hi assembli.
Tant de bo estigues en un d’aquells avions viatjant cap a algun lloc del món, un lloc molt diferent aquí. Però giro el cap i torno a la realitat, l’únic que puc fer ara és continuar estudiant.
Cristina
