Espanya, legalitat selectiva

Avui us vull parlar d’un tema que he cregut força interessant. De primeres un en llegir el títol pot pensar: Espanya… legalitat… aquí alguna cosa falla, i és per això que he decidit incloure el mot “selectiva”.
Per començar vull parlar del feixisme a Europa durant el segle XX. Com tots sabreu durant aquest segle va sorgir una nova ideologia, molt radical, amb l’objectiu d’eliminar a tothom qui pensés diferent i amb un gran afany per ampliar fronteres. Els tres grans centres d’aquesta mentalitat van ser Itàlia, amb en Mussolini; Alemanya, amb el règim nazi; i Espanya, amb la dictadura Franquista.
Per què us explico això? Doncs per poder jugar amb la moralitat i legalitat dels països. Que passa si ens plantem al centre de Berlin amb una bandera amb la creu gamada, la mà dreta alçada i cridant “Heil Hitler!”? Doncs que la policia ens detindrà per exaltació del nazisme. I si per cas contrari ens plantem al centre de Madrid amb la bandera amb l’àguila i cantant el cara al sol? Probablement vindrien els Guardia Civils amb una bandera amb el “yugo y el haz de flechas” per cantar al ritme de la cançó.
Tothom qui em digui que això es impossible, tinc tres noticies per il•lustrar-ho. Començarem per l’assalt al Blanquerna l’11 de setembre de 2013. On un grup d’extrema dreta va irrompre a la llibreria Blanquerna de Madrid per interrompre la celebració de la diada. Els assaltants protegits per les banderes feixistes (cal dir que són anticonstitucionals) i armats amb gas lacrimogen, van trencar tot el que van poder mentre agredien a diputats. La sorpresa ve quan buscant informació vaig trobar que vuit d’aquests assaltants estaven lliures al carrer i es presentaven a Les eleccions Europees amb el partit La España en Marcha.
Per seguir amb el tema del feixisme, i per la conseqüent el franquisme, toca parlar del Jutge Baltasar Garzón. Un jutge de l’Audiència Nacional que va ser inhabilitat per investigar els crims del franquisme. El 2008 el jutge decideix començar una investigació per esclarir el parador de moltes de les víctimes del Franquisme. El 2009 el Tribunal Suprem admet una querella presentada pel sindicat d’ultradreta “Manos Limpias”. Mes endavant el Suprem va admetre unes altres dues querelles presentades per “Libertad e Identidad” i “Falange Española de las JONS”. Finalment el Jutge Garzón queda suspès i inhabilitat per la investigació dels crims del franquisme.
I finalment parlaré d’un cas més recent. El cas d’un noi que va ser detingut per onejar una Estelada dins d’una pista de bàsquet. El noi estava gaudint del partit de la Penya a Saragossa mentre onejava una estelada, amb dos amics que estaven onejant una ikurriña. La policia va advertir al noi que parés, ja que impedia la correcta visió als espectadors del darrere. El noi va seguir amb la seva bandera pacíficament. La policia el va detenir al•legant obstrucció a la justícia perquè el noi s’havia negat a identificar-se. Si enlloc d’aquestes banderes hagués estat l’espanyola creieu que hauria passat el mateix?
Un cop acabada la presentació dels tres casos, és hora d’una conclusió. És trist estar en un país on un ultradretà neonazi pot agredir a polítics i quedar impune, mentre que nois normals son detinguts per onejar banderes que no representen la ideologia dels qui manen. Però és encara més trist que inhabilitin a un Jutge per fer bé la seva feina, per intentar fer justícia en nom de les víctimes del franquisme. Estem davant d’un país de pandereta.
Com ja haureu notat hi ha una gran diferència entre la vergonya que senten alguns països pels seus errors i l’orgull que senten uns altres. Per què es protegeix tant a uns i tant poc a d’altres? La constitució serveix per a alguna cosa a part de perquè els polítics en netegin el cul amb ella? Aquestes són les preguntes que em vaig plantejar quan vaig decidir començar aquest text i, després d’informar-me, per molt que em dolgui la resposta… estem en un país en el que mentre defensis una unitat (inexistent) i un una ideologia d’ultradreta, ja pots agredir un polític que a tu no et passarà res. Perquè Francisco Franco, des de la tomba i amb la seva bandera com a escut, et protegirà davant qualsevol il·legalitat.