Tornem a la rutina. Tornem a escriure textos pel bloc d’enraonar. Tornem a estudiar moltes matèries per lluitar per la millor nota possible. Pròxima parada: Selectivitat.
Selectivitat. Una paraula que amb el que portem de classe l’he sentit més que en tota la meva vida. Per una part penses: “va que ja queda poc, l’any que ve amb una miqueta de sort estaré a la universitat que vull, estudiant allò que em fa il·lusió ser i fent noves amistats”. Però per altra banda mires endavant i penses… quin any ens espera! Un any dur, on a més a més, s’hi afegeix un treball de recerca que comporta moltes hores, un any ple d’obstacles que hem d’anar saltant per arribar al punt més alt. Un any on hem de sacrificar moltes coses per centrar-nos en un objectiu clar, però que a la vegada, com tots els canvis, fa por. Aquest tracta del nostre futur. Un futur que alguns tenim clar, altres dubten i d’altres no en tenen ni idea. Un futur que ens condicionarà la vida i ens omplirà completament.
“hem de sacrificar moltes coses per centrar-nos en un objectiu clar, però, com tots els canvis, fa por” |
Per aconseguir aquest futur necessitem ganes per afrontar tot allò que se’ns posa per davant, força per superar allò que ens costa i ànim per arribar allà on volem anar, i si és possible, per anar encara més lluny!
Júlia
Júlia,
“Fa por”, dius. No m’estranya, però segur que és una por d’aquelles que no t’impedeix avançar sinó que t’obliga a vigilar bé les teves passes. Ànim!
M’ha agradat. Fins al proper escrit!
Josep Maria