Aquesta és una frase que fan servir molts dels adolescents d’avui en dia. Jo l’he sentit o vist escrita unes quantes vegades. El primer cop, vaig trobar que estava ben relacionat i ben pensat, però a mesura que han anat passant els mesos m’adono que és una ximpleria de frase. D’acord que pots deixar malament a la persona que t’està dient “madura noi…” però, ¿realment estem dient que no volem madurar i això nomes ho fan les fruites? Que volem ser nens petits, o més ben dit, tenir l’actitud de nens petits tota la vida? Jo crec que quedes més infantil i immadur dient aquesta frase que callant. Les persones grans i madures saben quan dir les coses i quan és millor no dir res. Per tant, aquesta frase la solen dir persones gens madures.
Ara bé, què és madurar? Segons la definició d’un diccionari en castellà diu: “Crecer y desarrollarse en relación con sus condicionantes hereditarios, el contexto social en el que vive y sus circunstancias personales”. Realment no hi ha una edat en que estigui escrit que has de madurar, tot depèn de les circumstàncies en que et trobis.
| “Una persona que no li passa res, que no viu experiències fora del normal no sabrà quasi res de la vida” |
Ara m’ha vingut una frase al cap que és: “No se madura con los años sinó con los daños”. Aquesta frase trobo que és molt certa. Una persona que no li passa res, que no viu experiències fora del normal no sabrà quasi res de la vida, per tant li costarà més fer-se gran. En canvi, una persona la qual ha patit problemes a casa, o se li ha mort algun familiar molt proper a ell, aquesta persona és la que s’adonarà de la realitat i madurarà.
Anna
Anna, no havia sentit aquesta frase que comentes (deu ser perquè l’adolescència ja em cau una mica lluny, suposo), però la reflexió que en fas m’ha semblat força interessant, com també m’ha agradat el que dius sobre la dita entorn dels danys.
No deixis d’escriure!
Josep Maria