El temps

L’altre dia a castellà vam llegir i fer el comentari d’un text molt interessant, aquest text et plantejava una reflexió sobre la inestabilitat de la identitat del ser humà en el pas del temps. Però a mi sobretot em va fer reflexionar sobre el temps.

Els divendres a última hora de classe, sembla que els minuts no passin, que siguin eterns, però en aquests minuts agafo l’agenda i veig que ja han passat quatre setmanes des de que va començar el curs, i penso que potser el temps no passa tant lent com em sembla. Que els tres mesos de vacances d’estiu que tant esperava al final de curs han passat volant, els dies que vaig passar fora de casa de vacances encara van passar molt més ràpids, el curs passat, el batxillerat, la ESO, la primària, la guarderia… tot ha passat rapidíssim.

D’aquí un mes serà el meu aniversari, en tinc moltes ganes que sigui aquest dia, però segur que en un obrir i tancar d’ulls ja haurà passat i segurament estaré esperant el meu pròxim aniversari. No us ha passat mai que esteu molt de temps esperant una cosa amb molta il·lusió i ganes, i que quan te n’adones ja ha passat rapidíssim? Aquests bons moments passen ràpid, però passen i sempre tindrem el record, si pensem en els bons records, aventures, moments divertits, tristos… que em viscut ens adonem de la verdadera percepció del temps. Hi ha una frase de Hartumut Rosa que m’agrada molt i està relacionada amb aquest tema i que crec que tots hauríem de complir-la que diu:

“La percepcion de tiempo depende de los recuerdos. Por eso hay que llenar los días de momentos únicos”

Aida