Cada tres segons una nena al món és obligada a casar-se abans d’haver complert els 18, edat en què se les considera adultes, segons la Convenció dels Drets de l’Infant. Gairebé una de cada quatre adolescents d’entre 15 i 19 anys del planeta -70 milions- han estat víctimes de violència física; cada deu minuts, mor una per això. Als països en desenvolupament, la principal causa de mort de noies són les complicacions derivades de l’embaràs i el part: 50.000 perden la vida cada any. Uns 140 milions de petites i dones han patit mutilació genital femenina, un nombre que augmenta en dos milions cada any … Tota aquesta informació és un grapat de les dades que hi han a l’informe Estat Mundial de les Nenes 2014 del Pla Internacional basat en la informació de l’ONU.
Aquestes xifres tan esfereïdores no són més que una lamentable realitat en què viuen moltes dones en el “modern i desenvolupat” segle XXI. Des d’aquí, des del nostre país just i “igualitari”, aquests fets semblen tan llunyans que ni els fem cas. Però en realitat aquesta discriminació no està tan lluny de les nostres cases. Un exemple, són molts els immigrants del nostre territori que durant les vacances tornen als seus països per fer la mutilació genital a les seves filletes, les quals no es poden defensar d’aquesta tortura tradicional.
| “hem d’aconseguir esborrar aquesta línia divisòria entre homes i dones per tal d’aconseguir els mateixos drets i oportunitats” |
Les pobres nenes d’aquests països, totes soles, no tenen mitjans per defensar-se d’aquestes cueltats. Molts cops no saben ni que són un mal ni què elles tenen prou dret a decidir què fan amb les seves vides. Per això és essencial que als països on existeixen aquests problemes tan durs contra el gènere femení hi hagi una bona educació, a la fi que tant homes com dones puguin veure que tots dos gèneres són iguals i que cada individu té dret a decidir lliurement per ell mateix. I sobretot és important l’educació sexual (un tema massa tabú avui en dia) per evitar malalties i embarassos no desitjats, ja que moltes noies es casen en la minoria d’edat sense tenir gaires coneixements sexuals, cosa que els hi provoca malalties i embrassos no desitjats, i al ser tan joves tenen més perill en el part.
Cada cop són més les persones que volen ajudar a les dones de tot el món, però és una feina difícil tenint en compte que encara avui, als països més desenvolupats on sí que hi ha educació, no existeix la igualtat total. Per tant, entre tots, hem d’aconseguir esborrar aquesta línia divisòria entre homes i dones per tal d’aconseguir els mateixos drets i oportunitats.
En molts territoris néixer dona és una condemna perpètua de la qual només te’n pots alliberar gràcies al desenvolupament i l’educació; i on el càstig et pot costar la vida. Hem d’aconseguir actualitzar la ment d’una població que creix però que no avança.
Aina Ros Alsina
Aina, el teu article fa una molt intensa reflexió crítica entorn de la situació de les dones al món. El títol il·lustra molt bé la idea central. Molt adequat.
Molt ben construït, és un redactat amable que convida el lector a seguir llegint fins al final.
No deixis d’escriure,
Josep Maria