“Lo important és no deixar de fer-se preguntes” va afirmar el gran Albert Einstein. I quina millor manera de començar un article fent una pregunta? I no una qualsevol, ni tampoc té una resposta certa, ni molt menys, doncs tot és relatiu. No hi ha una única veritat, si es que la té. Aquí cadascú pot dir la seva i quedar-se tan ample. I això és el que mola.
Dit això, i sense ànims de coronar-me com a filòsof, repetim la pregunta: Per a què serveix la vida? Per deixar records. I sí, pot semblar curiós que només sigui això, però qui em pot negar que la vida no són records del passat. Tot es resumeix a la transcendència, en sacsejar. És a través dels demés que cobra sentit. Un “hola” no té sentit si no hi ha ningú que l’escolti, i un petó no és important si ningú el rep.
| “em posa els pèls de punta pensar que has vingut a la vida per res” |
Sempre he defensat que prefereixo ser odiat que ignorat. No podria entendre la meva vida si quan em morís no hagués deixat cap record i ningú es recordés de mi. Em posa els pèls de punta pensar que has vingut a la vida per res, sense deixar records, sense canviar/millorar el que has tocat, simplement has sigut una gota més que cau de la pluja a 10.000 per hora i s’estella contra el terra per desaparèixer més tard sense deixar rastre, sense deixar un parèntesi o una coma, sense deixar VIDA …
Aleix Hernández
Aleix,
fas una pregunta difícil i li dones una resposta molt interessant i ben presentada.
M’ha agradat.
Josep Maria