Qui vull ser

Segon de batxillerat no és pas un any fàcil, ja no ho dic només perquè s’hagi d’estudiar molt, sinó també perquè és probablement l’any en què s’han de prendre més decisions.

Estic en una d’aquelles èpoques en que no sé què vull ser, les decisions em venen grans i el meu cap un dia vol una cosa i un altre dia vol una altra. Constantment, la gent em pregunta: quina carrera vols fer? Què vols fer en un futur? Què vols ser? La meva resposta sempre és la mateixa: no en tinc ni idea. Aquestes preguntes me les han anat fent al llarg de l’E.S.O i encara més l’any passat, però mai hi he donat massa importància ja que sempre he pensat que encara em quedava molt de temps per pensar-hi. Aquest any és diferent. Si tot surt bé, dintre de 8 mesos hauré d’anar a la Selectivitat i hauré d’haver apuntat prèviament en un full quina carrera vull fer i en quina universitat, per tant, en menys de 8 mesos hauré d’haver triat el meu futur.

Són tants anys donant-li voltes a aquestes preguntes, rodejada de persones meravelloses, que, gràcies a elles, m’he adonat que el més important no és saber quina carrera vols fer ni a què et vols dedicar, això tan sols és una cosa secundària i que, a més a més, tinc fe que un dia d’aquests em desperti amb una inspiració divina i tingui les coses clares. El més important és qui vols ser tu com a persona, i gràcies a les persones que aprecio, a les persones del meu voltant i tot el que tenen de bo cadascuna d’elles, ara ja sé qui vull ser.

Vull ser algú que està disposat a perdonar, algú que es preocupa més pels demés que per ell mateix. Vull ser algú que pugui dir les coses tal i com són, algú que no li afecti el que pensin d’ell els demés. Vull ser aquella noia que no necessita un noi per ser feliç. Vull ser aquell que veu lo bo en totes les persones i el que sempre aprèn dels seus errors. Vull ser algú que abraci totes aquestes coses, algú que sempre intenti ser millor persona.

Sílvia