El Dia Internacional de la Dona (8 de març) és una data que celebren els grups femenins a tot el món. Aquesta data es commemora també en les Nacions Unides i és festa nacional en molts països. Quan les dones de tots els continents -sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques- s’uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una tradició de no menys de noranta anys de lluita en pro de la igualtat i la justícia.
El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com artífexs de la història del feminisme i enfonsa les seves arrels en la lluita de la dona per participar en la societat en peu d’igualtat amb l’home. A l’antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra. Durant la Revolució Francesa, les parisenques que demanaven “llibertat, igualtat i fraternitat” van marxar cap a Versalles per exigir el sufragi femení.
La idea d’un dia internacional de la dona va sorgir al final del segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període d’expansió i turbulència, creixement fulgurant de la població i ideologies radicals. La història comença a Nova York el 1908 quan unes treballadores de la Cotton New York decideixen posar-se en vaga per les pèssimes condicions en les que suportaven les jornades laborals.
L’amo de la fàbrica tèxtil va decidir acabar amb la vaga de la forma més cruel, calant foc a l’edifici amb les dones tancades. A causa de l’incendi van morir 129 treballadores. Es diu que es va prendre el violeta com a símbol del feminisme perquè era el color de les teles que estaven tractant en aquell moment. També es diu que era la tonalitat del fum que desprenia l’incendi.
No obstant la lluita feminista, la incorporació de les dones al món laboral també ha comportat alguns problemes que encara avui tenen serrells per resoldre. I és que canviar una situació social és relativament fàcil, però no ho és tant canviar les mentalitats. A les societats occidentals encara perviuen bastantes escletxes d’un masclisme que no acaba d’assumir que les dones puguin ser iguals que els homes. Per això, temes com la desigualtat salarial, les traves a les baixes per maternitat o el desequilibri en el repartiment de les tasques de la llar segueixen afectant bon nombre de dones treballadores.
Hafsa el Mansouri
Hafsa, és un molt bon article, tant pel que expliques com per la forma en què ho expresses. M’he permès de modificar el redactat original unint alguns paràgrafs que quedaven separats. Em sembla que així l’article guanya en unitat i cohesió. De tota manera, si et sembla que cal canviar-ho, m’ho dius i ho modificarem.
No deixis d’escriure, que tens molt a dir!
Josep Maria