Em cau bé la gent que fa campana a les classes. Gràcies de tot cor, a primer B som masses i que falteu de tant en tant va molt bé.
Sé que per vosaltres fer-ho no és gaire beneficiós i que, per tant, la feina que feu és totalment altruista. Sou molt amables, us ho dic de debò. Segurament pensareu que al ser filla de professor vull intentar que no feu campana. Però és totalment al revés. Aquest text no és irònic! L’ambient és més íntim i acollidor quan marxeu. Que consti que us estimo molt, que l’ambient sigui millor quan marxeu no és perquè falteu vosaltres com a persones, sinó perquè deixeu més espai per poder respirar.
Només hi ha un inconvenient. Les vostres taules queden buides i fan lleig. Així doncs tenim dues opcions per solucionar aquest problema:
-La primera opció és que cediu les vostres places a l’altra gent que volia entrar a aquest institut i no ha pogut per la vostra presència. Aquesta opció personalment tampoc la trobo gaire satisfactòria, ja que, si els vostres llocs són substituïts, seguiríem sent masses persones a dins de la classe. Però tot i així, sí que li pot servir a altres i això em tranquil·litza.
-La segona és que feu el favor d’emportar-vos les taules i les cadires quan feu campana. D’aquesta manera l’aula no quedarà tan aparentment buida i ens sentirem tots una mica més còmodes.
Carinyosament: Maria
Maria, no sé si hi ha molta o poca ironia a l’aricle. Toques un tema d’actualitat a les aules de batxillerat que pot tenir una lectura estètica com la que aportes o una de més disciplinària. La segona és més avorrida i la primera més desenfadada i divertida. No se m’havia acudit!
Fins al proper article!
Josep Maria