A causa d’unes senyals

Poc després de començar l’antiga rutina d’agafar l’autobús vaig presenciar una escena insòlita.
Eren les quatre de la tarda i el bus ja feia tard. Havia quedat amb una amiga per celebrar el seu aniversari i per no perdre ni un minut vaig haver de menjar a corre-cuita i baixar corrents fins la parada del bus no fos el cas que se m’escapés (com m’havia passat pocs dies abans).

El cas és que estava parlant amb l’amiga en qüestió pel mòbil -eina que considero útil si no se’n abusa- i un senyor gran es va apropar a la parada i va dir veig que estàs enganxada a la màquina. Em va fer gràcia el comentari, perquè precisament jo pensava que era bastant estúpid estar pendent d’una maquineta a totes hores. De seguida li vaig dir això de les màquines és un mal invent i vaig deixar el mòbil apart. Suposo que no estar-ne pendent va fer que pogués assistir a la escena que va produir-se després.

A la parada només érem el senyor gran, una altra dona gran i jo. Al principi ningú parlava amb ningú, però va aparèixer un taxi demanant per no-se-quina direcció que va donar peu, sense saber-ho, a un primer contacte entre els altres dos que hi havia a la parada. La dona va començar a dir que faltan señales en este pueblo, que, la verdad, no cuesta nada poner unas cuantas señales para que la gente pueda encontrar las cosas, que cuando fui a Francia todo estaba tan indicado que no necesitaba ni sacar el mapa. I l’home que sí, és veritat, i a Anglaterra també i a més aquest poble costa de trobar per culpa de la falta de senyals, però mira, han fet bé això del pàrquing, ja era hora. I sí, porque en Francia y Inglaterra hay lugar para aparcar en todos sitios, que cuando fui de vacaciones en coche con toda la familia paramos justo delante del hotel, pero eso sí, se tiene que saber francés porque sino las señales no las entiendes, pero este parking sí que está bien, así la gente puede aparcar.

Jo dissimulava i pensava ja porten tres temes parlats i no han passat ni dos minuts.
I ell ara que estem parlant i així per parlar, que en pensa de la independència de Catalunya? Cada vez más pobres. Vol dir? Perquè? Sí, sí, cada vez más pobres, porque el dinero es el que hay y si se separa de España ya no habrá dinero. Però no creu que Catalunya seria capaç de sortir endavant amb la riquesa que produeix ella sola? Perquè si no l’haguéssim d’enviar a Madrid… No, no, si no están ni pagando a las farmacias, que yo ahora voy al pueblo de mi familia y pagan menos que aquí, si hombre, y encima tengo que pagar más aquí y si es independiente cada vez más pobres, se lo digo….

Vaig perdre’m entre comentari d’un i l’altre, i sense que haguessin arribat a un acord va arribar l’autobús. Quan érem a dalt encara xerraven, fins que el senyor va dir-li que tot això ho parlem per parlar, sense mala fe. I ella sí, sí, que yo no digo nada… I ell va dir doncs jo votaré SI, SI.
I la gent del bus que va sentir l’última part va riure, però suposo que perquè no van escoltar la conversa sencera.

La veritat, no sé què diantres passarà aquest novembre. Però en el cas que es pugui votar, i que estigui permès fer-ho a la gent de la meva edat, estaré orgullosa de votar SI, SI, encara que a Vilassar no hi hagin senyals ni pàrquings i no es puguin trobar les coses a la primera. Però això forma part de l’emoció, no? Que tot i ser capaços de perdre’ns trobem un lloc on arribar malgrat potser no sigui el que teníem pensat en un principi.

Valentina