Aquesta última setmana he pogut verificar la frase “mai diguis mai” d’una manera que no m’hagués esperat mai.
Des que era ben petita, sempre que sortia per la televisió un anunci de “teletienda” o de compres per internet, els meus pares ens deien a mi i als meus germans, que no s’havia de comprar mai per internet. El seu argument es basava en la idea de què no era segur i que quasi mai t’enviaven el que havies demanat, que era tot plegat una gran estafa.
Actualment, fa una setmana que arriba un paquet cada dia amb tot tipus d’aparells (de cuina, de treball, electrònics…) que ha comprat el meu pare per internet. Ha comprat fins i tot el material escolar -que tenia a la botiga que hi ha a dos carrers de casa- per internet. De fet, em sembla molt bé que el meu pare hagi descobert el interessant i el còmode que és comprar per internet, però crec que comença a tenir un greu problema de comprador compulsiu.
Què ha passat amb aquell “mai” papa?
Carla.
Carla, comences amb una frase que acaba amb “mai”: “d’una manera que no m’hagués esperat mai”, i això no lliga gaire amb el títol. No sé si és fet expressament, però m’ha fet gràcia.
Un article curiós. M’ha agradat.
Fins al pròxim!
Josep Maria