A lifetime in a year

He trencat fronteres, obert camins. M’he estressat més que mai, passant per situacions d’un pànic inimaginable, però he après a seguir endavant sense mirar enrere. He explorat. He fet una llar plena d’estranys dels que no em vull separar. M’he sentit còmoda, sentint-me incòmoda. M’he sentit llesta, inútil, independent, estúpida i adulta. He visitat alguns dels racons més bonics d’aquest planeta. He sobreviscut al ‘wind chill’. M’he decebut i sentit orgullosa amb mi mateixa més que mai. He après i m’he adaptat. El meu coneixement del món s’ha expandit, i no hi ha cosa que m’agradi més que compartir-ho amb els altres. M’he convertit en algú que mai havia somiat ser. He canviat. He après a confiar amb qui s’ho mereix i no donar massa oportunitats a certes persones. Valoro moltíssim més els meus pares, la meva família i els meus amics. M’he descobert a mi mateixa, i resulta que m’agrado força.

Ho he sentit tot amb una intensitat immensa. He ampliat els meus horitzons, i els meus esquemes han canviat. He fet tot allò amb el que vaig somiar fa temps i que vaig deixar enrere. M’he adonat que tinc més llars de les que em pensava. Tinc casa gratuïta a Mèxic, Colòmbia, Brasil, Itàlia, Xina, Japó i Canadà. Tinc el món sota els meus peus i puc fer el que vulgui perquè, realment, el meu destí està a les meves mans.

El que he patit a Canadà, no ho he patit enlloc més; però tampoc he plorat tant de felicitat en cap altre lloc. Bàsicament, Canadà m’ha canviat la vida d’una manera que no m’esperava: de la millor manera.

Xènia Caballero