Una vida entre les mans

Sovint, em pregunto on arribarà la nostra societat, quin serà el límit o si no n’hi haurà.

Ara les relacions tenen última connexió, els petons s’envien per “emoticons” i l’estat de la gent depèn de si l’altre t’ha dit bon dia o bona nit. Estem creant un amor en línia, un amor amb lletres, un amor que somriu per fotos enviades.
Ens hem oblidat del concepte amor? On han quedat les tardes de cinema? O les escapades de nit? I els petons de veritat?

Estem fent que la nostra vida estigui escrita dins d’un mòbil. I si ara és així, com serà d’aquí a cent anys?

Cristina Dausà

Aquest article ha estat publicat en Amor, Cristina Dausà, Telèfon Mòbil. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una vida entre les mans

  1. Una de les nostres propostes d’acció és:
    Quan es faci una quedada, en plan sopar o dinar familiar, una bona proposta seria posar tots els mòbils a sobre de la taula apagats, perquè així ningú estigui per una altre cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *