És increïble que hagin passat tres anys, però és encara més increïble la quantitat de coses que han passat en aquests tres anys. Em recordo petita, i encara puc sentir la mateixa por que sentia en aquell moment. Recordo la inseguretat camuflada amb prepotència, però també recordo la dolçor tímida que, per alguna raó, no podia amagar. Recordo com caminaves, i com m’agradava. Recordo com admirava cada paraula que em deies, i recordo que adorava la teva necessitat de fingir indiferència.
| “No es pot considerar derrota quan hem guanyat tantes coses” |
Considerava un repte poder arribar a conèixer cada part de tu, i aconseguir-ho era l’única raó que em movia. Intentava dia a dia créixer una mica més per poder arribar a comprendre la teva complexitat. M’esforçava perquè el meu món estigués paral·lel al teu. Així vaig començar a adoptar tots els teus valors i vaig conduir la meva personalitat a ser tot el que no hagués estat sense tenir-te a tu al costat. Sense adonar-me, cada dia era més forta, i cada dia era més feliç.
Seria molt més fàcil recordar només el que ens ha fet mal, recordar el que és recent. Però gràcies a tu he après que el camí fàcil no és sempre el millor i això és el que ens ha permès tenir-nos durant tres anys. No es pot considerar derrota quan hem guanyat tantes coses i no puc dir que no m’importes quan has estat el que més he necessitat. Sempre estaré agraïda d’haver crescut al teu costat i mai podré compensar-te tot el que has despertat en mi. Hem de ser forts, més que ahir i menys que demà.
Paula
Paula, en desconec el context (el sentit del títol, sense anar més lluny) però sembla un escrit de comiat i alhora d’agraïment, després d’una relació de tres anys. M’ha agradat especialment el “Seria molt més fàcil recordar només el que ens ha fet mal, recordar el que és recent” i el “No es pot considerar derrota quan hem guanyat tantes coses”. Un escrit excel·lent.
Com a lector, gràcies pel regal.
Josep Maria
Artista