Per tu

Recordo que una vegada em van dir “si vols, pots” i a partir d’aquell moment em vaig adonar que sí, que era veritat, que podia amb tot i més.

Penso que per molt que les coses no surtin com un espera, sempre se’n pot treure una part positiva i qüestionar-se “per què ha passat això i no una altra cosa?”. Doncs bé, de vegades podem pensar que és culpa nostra que alguna cosa surti malament o no surti tal i com esperàvem, però aleshores, l’únic que hem de fer és assumir els nostres errors, aprendre d’ells i continuar endavant. Tot i així, altres vegades no en tenim cap culpa. I aquí és quan les coses decepcionen de debò. Decepciona que et suspenguin un treball on t’hi has esforçat molt; decepciona que et diguin que cantes o balles malament quan t’hi has deixat la pell; decepciona que no et valorin i decepciona que et trepitjin únicament perquè ells tenen el poder, ho poden decidir, i tu, no.

Per aquest motiu, jo prefereixo pensar que les coses passen perquè han de passar, així de senzill. Per a mi, tot té un motiu, tot té un missatge amagat que nosaltres hem de desxifrar, que pot ser per bé o malament segons el moment, però que en tot cas, serà així i ho haurem d’acceptar perquè potser en el moment no ens n’adonem i pensem negativament, però qui sap si al cap d’un temps allò que consideràvem dolent es converteix en bo?

Penso que cada persona s’ha de valorar a sí mateixa pel que és i no pel que els altres creuen o diuen d’ella. Cadascú té el poder en un mateix. El poder de decisió. Decidir què estudiaràs, decidir quines coses t’agraden i quines no, decidir quin cotxe vols…o fins i tot decidir quina roba et posaràs avui. La vida està plena de decisions, unes més fàcils i altres no tant, però no per això menys importants.

Per tant, ens hem de començar a valorar i acceptar tal i com som perquè només així serem capaços d’aixecar-nos i de continuar cap endavant. No ens hem de comparar amb els altres perquè segur que hi ha algú que ens supera en alguna cosa, però també és segur que nosaltres el/la superarem en una altra. Som nosaltres els que hem de decidir afrontar la vida tal i com la somiem. Hem de creure que podem, que som capaços de fer-ho, tan sols perquè tenim el poder; tenim tot allò que necessitem per a fer-ho.

Per tant, si estàs llegint aquest escrit només m’agradaria que trobessis la part positiva a cada pensament negatiu que tinguis ara mateix, que intentis trobar-li un sentit, un “perquè?” i que et proposis canviar aquestes coses que no t’agraden per unes de millors. Recorda que només tu tens el poder per fer-ho, i que pots, n’estic segura. Tu pots amb tot i més, igual que jo i igual que totes les persones. No passa res si has tingut un mal dia o si t’han donat una mala notícia perquè això li pot passar a tothom; l’únic que has de tenir en compte és la frase “si vols, pots”, i començar de nou.

Pau