Tot va començar a finals de primer de batxillerat. Ens acavaben d’assignar el treball de recerca i el nostre tutor. Era el primer cop que quedàvem amb ell per encaminar el treball i vulguis o no, tothom estava ilusionat. L’estiu va passar volant i sense adonar-nos-en ja estàvem començant el segon curs de batxillerat.
A mesura que anaven passant els dies, teniem més present al cap el treball de recerca, i en un obrir i tancar d’ulls ens trobàvem a una setmana de la seva entrega. Aquesta setmana va ser possiblement la pitjor setmana del curs en què es barrejaven exàmens complicats amb el final del treball, que tot i tenir-lo ben encaminat sempre fa falta un repàs i això és el que durant aquesta setmana em va preocupar, tot i això la setmana va passar molt depressa i un cop entregat ja podiem gaudir de les vacances de Nadal, però això sí, sempre tenint present que l’exposició estava a la següent cantonada.
Ara, un cop ja està tot acabat, puc afirmar personalment que ha estat una època molt estressant, però que tot i que han fet falta molts dies de patiment i esforç han valgut la pena.
Marc
Marc,
Efectivament hi ha hagut una bona acumulacvió de feines (almenys si et prens les coses seriosament). Ara ja et pots dedicar en exclusiva a les assignatures, que ja hi ha prou feina!
L’escrit comença bé però al segon paràgraf s’embolica. Si te’l llegeixes amb atenció veuràs que en aquest segon paràgraf hi ha una frase de prop de vuitanta paraules. Es recomana que les frases no tinguin més de trenta paraules. Això és el que pot retenir el lector en la seva memòria immediata: ha de poder recordar el començament de la frase quan arriba al final!
En la revisió de l’escrit has de detectar problemes com aquest, que es poden resoldre fàcilment posant alguns punts en els llocs adequats. Ho recordaràs?
Fins al pròxim!
Josep Maria