Esquiada

L’esquí és un dels esports que més m’agraden, però sóc molt prudent a l’hora de practicar-lo ja que la neu pot arribar a ser molt traïdora. És per això, que si una zona està tancada o és fora pistes miro de no baixar-la.

Durant aquests Nadals, uns amics, el Gerard i jo vam anar a esquiar a Porte-Puymorens, unes pistes que hi ha a França. Vam estar-hi tot el dia, tot i que, les cames ens fessin una mica de mal. Quan portàvem un ratet, els nois ja van decidir que volien baixar una pista negra (ja havien trigat massa), però jo vaig preferir mirar primer com estava la pista des del telecadira, abans de tirar pel dret. I, efectivament, es van confirmar les meves sospites, la baixada estava plena de bonys i hi havia trossos on es podien contemplar plaques de gel. Per tant, els vaig avisar i els vaig dir que millor que la baixessin un altre dia, però no em van fer cas. Jo vaig ser llesta i vaig baixar per una altre que hi havia al costat amb uns paisatges molt bonics. Quan vaig arribar a baix de tot, vaig estar esperant-los una bona estona, però no apareixien. I al cap de cert temps, els vaig veure baixar lentament i em van explicar que s’havien caigut quasi tots, a uns se’ls havien tret els esquís, els altres havien perdut els pals, i uns anaven plens de neu. D’altra banda, van dir que els havia agradat però casualment no hi van tornar a baixar més…

A mi m’agrada baixar per llocs amb certa dificultat però no em vull arriscar a trencar-me una cama ni un braç només per buscar aventura, penso que no és necessari per passar-s’ho bé.

Jennifer