El Maresme

Des del primer dia em vas encantar.

Jo tenia sis anys i la meva familia i jo ens disposavem a mudar-nos a una de les teves cases. Aquesta mudança va implicar canvi d’escola, d’amics, d’escola de dança, però realment va ser una canvi  positiu. Ara n’estic totalment segura però en aquell moment segurament tot eren pors i misteris dins d’un cap petit. A la casa erem feliços, la que s’hi va adaptar més ràpid va ser la nostra gateta, que de seguida va sortir de casa per olorar i descobrir coses noves. La meva germana i jo estavem encantades de tenir una habitació per a cada una i una piscina on passavem els dies d’estiu jugant. El canvi d’escola també va ser un èxit. A més que la teniem només creuar el carrer i no havíem de matinar tant com altres nens, vam fer amics i amigues de seguida. Amigues de les quals conservo encara i són part de la meva vida.

En aquell moment aquests van ser els canvis més significatius però ara m’adono de la llibertat i la felicitat que m’ha donat aquest poble.  M’encanta poder llevar-me d’hora els diumenges i anar a fer una excursió per la muntanya  i en acabar fer un vermut. M’encanta llevar-me tard als matins d’estiu i poder baixar a la platja en 10 minuts i gaudir de les onades i l’escalfor de la sorra. M’encanta poder fer una cafè després de dinar i agafar forces per la tarda d’estudi  que m’espera. M’encanta poder fer una cervesa amb les amigues fins la matinada, xerrant de les nostres coses.

Ara, amb gairebé 18 anys, seguim aquí i estic molt agraïda als meus pares per escollir Cabrils. Segurament aquest amor està relacionat amb totes les aventures viscudes en aquest lloc, però em sento molt afortunada per haver crescut aquí.

Alba

Aquest article ha estat publicat en Agraïment, Alba Soria, Benestar, Cabrils. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Maresme

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Alba, un article ple de sentiment… i de benestar. M’ha agradat perquè transmet felicitat per les petites coses, per detalls tan importants com oblidats.
    No deixis d’escriure!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *