Van passant les jornades i l’Atlético de Madrid segueix l’embranzida del Barça, i continua 5 punts per sobre del seu etern rival de la seva ciutat, el Real Madrid.
La majoria de gent pensa que aquest equip caurà pel seu propi pes al llarg de la lliga i que no podrà aguantar el nivell dels dos grans equips del campionat, malgrat tot, van passant les setmanes i aquest equip dirigit per el Cholo Simeone, ens està sorprenent d’una manera increïble.
No només està destacant en el campionat domèstic sinó també en la UEFA Champions League, on va passar la fase de grups d’una manera brillant i sense despentinar-se, i ja està amb els grans d’Europa classificat per els vuitens de final on l’espera un Milan que no passa pel seu millor moment.
Jo també era un dels que no comptava l’Atletico com a rival i candidat ferm de guanyar la lliga, però el temps sembla donar la raó als matalassers, que amb permís de Barça i Real Madrid, vol lluitar fins al final per endur-se aquesta lliga.
Malgrat tot, cal dir que encara estem a la primera volta i és molt aviat per fer valoracions, ara bé, si aquest equip aguanta el nivell amb el que ha començat la lliga i el nivell de joc exhibit en els últims partits, no cometeu l’error de descartar-lo per lluitar fins al final amb els més grans.
L’Atlético és un exemple d’equip sòlid, col·lectiu, i sense tenir cap Cristiano Ronaldo, cap Messi, ni cap Neymar, ha arribat on està pels seus mèrits propis, per seu joc en equip, per la seva constància, i lògicament per tenir un entrenador que en sap un grapat de futbol.
Ricard Julià Giraldo
Ricard,
Jo no hi entenc gens de futbol, però l’article em sembla una bona crònica esportiva. Ja t’hi pots dedicar, perquè fas unes interessants reflexions entorn de la situacioó a la lliga. M’ha agradat (encara que el títol és una mica massa extens, no et sembla?). No paris!
Josep Maria