A la nena africana

És vergonyós que encara, en ple segle XXI, hi ha gent que s’està morint de gana i de malalties que es poden curar. Estic parlant de l’Àfrica i d’altres llocs que formen pràcticament un quart de tota la població mundial; no entenc que no hi hagi una solució perquè visquin en unes condicions prou raonables. Les persones del primer món gaudim d’un estil de vida completament contrari a les dels països subdesenvolupats; tenim a l’abast totes les comoditats que es poden tenir i ens queixem més que ells (la gran majoria), cosa incomprensible.
Una nena africana, si té sort, no morirà abans dels cinc anys, com els deu milions de nens que moren amb aquesta edat o més petits. Patirà desnutrició i el més probable és que no vagi a l’escola i hagi de treballar per menys d’un dòlar al dia. Pot ser que la venguin per fer tasques als camps de cotó, de cafè o de cacau a altres països del continent o també que acabi sent esclava i no cobri. És molt possible que els seus pares hagin mort a causa de la SIDA i hagi de viure amb els seus avis, que han d’alimentar vint nets més. També pot ser que la mutilin i pateixi dolors intensos tota la vida i no pugui gaudir de l’acte sexual. Per ser una nena, menjarà menys que els seus germans mascles i ben jove haurà d’estar preparada per ser mare, encara que no vulgui. Si el seu país pateix una guerra, serà reclutada per fer tasques a l’exèrcit o serà víctima d’abusos.
En canvi un nen o nena d’un país desenvolupat el més probable és que visqui molts anys gràcies a la bona alimentació i la sanitat. És possible que estudiï fins a la majoria d’edat en les millors condicions per adquirir l’aprenentatge. Serà cuidat pels seus pares durant molts anys i no li faltarà de res. Les nenes seran considerades iguals que els nois i seran tractats per igual.
Mentre els governs segueixin sent tan egoïstes com són, em temo que la situació a l’anomenat Tercer Món seguirà sent desastrosa durant molts anys. Entretant, hem de seguir ajudant-los, enviant diners o menjar i tenir l’esperança que això acabarà algun dia i tots els nens i nenes seran iguals arreu del món.

Pau

Aquest article ha estat publicat en Àfrica, Desigualtats, Injustícia, Pau Ròdenas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *