El meu somni

És curiós, veure les cares que posa la gent quan em pregunten: ‘’I tu que vols ser de gran?’’ i jo responc: ‘’pilot d’avió’’. Veus que de cop la persona que t’ha fet la pregunta se li posa cara de sorpresa i seguidament et pregunta: ‘’pilot d’avió?’’ i jo contesto: ‘’Sí’’.
No entenc perquè sorprèn a la gent que jo vulgui ser pilot d’avió. Puc entendre que no és una professió molt comú i que possiblement no agrada a tothom ja que pot crear una certa por, però d’això a que et tractin com si estiguessis mig boig n’hi ha un bon tros. Com que jo sóc un apassionat del món de l’aviació els explico tot el que se’m passa pel cap en aquell instant i el pitjor és quan els dius com arribes a ser pilot d’una companyia aèria.
Quan els expliques que has de fer un mínim d´hores després d’haver acabat els estudis i que aquestes hores normalment les fas en avions que estan es males condicions i que no se’ls hi fa cap mena de revisió des de fa dècades (ja que si les fas en avions d’escola que passen revisions diàriament has de pagar una fortuna per cada hora) aleshores ja acaben de pensar que estic totalment boig, i em diuen: ‘’ i no et fa por que falli qualsevol cosa i et matis’’? i els dic: ‘’és la meva passió i si em mato em mato però mentrestant no em passi res, serè la persona més feliç del mon’’.
Un cop escoltat això normalment marxen i ja no em tornen a preguntar més per aquest tema però vull que es sàpiga que l’aviació es preciosa, que volar es fantàstic i que si algun dia veuen a les noticies que una avioneta s’ha estavellat i se n’adonen que qui la pilotava era jo, que sàpiguen que no he mort simplement estic volant més alt.

Martí