Estirats, nus, tapats… mirant-se als ulls sense dir-se res, simplement gaudint d’aquell moment tan únic, d’aquelles carícies entre llençols, d’aquells peus tan freds que a poc a poc s’escalfen. Junts al llit se senten bé, les mirades parlen per si soles, es trobaran a faltar, serà estrany però ara no ho volen pensar que passi el que hagi de passar, ara volen disfrutar una nit més i llevar-se junts l’endemà. S’agafen les mans amb força, s’apropen lentament i es besen, es besen i es besen, són uns petons càlids en uns llavis tendres. La música tranquil·la que a ells els hi agrada segueix sonant i fa d’aquella estona un moment millor que els de les pel·lícules perquè és real. Després de tant temps i la felicitat segueix en estat pur, ells ho senten i els hi corre l’amor per les venes, tenen una connexió especial. Mentre ho pensen, a ella un parell de llàgrimes fredes i salades li recorren la galta, això fa que se li escapi un somriure trapella i ell l’abraça i li diu a cau d’orella – jeu ben a la vora, saps que no estàs sola, dorm tranquil·la i digue’m bona nit.
Joana
