Una d’elles sempre em diu “Carla, no et rendeixis, sé que tu pots” i encara que me l’escolto i l’aprecio, realment no sé què fer, em sento indecisa.
Aquest és un tema que em plantejo cada dia, evidentment, com tot, pot tenir avantatges i inconvenients, però penso que ja ho he rumiat prou temps com per poder decidir-me. Suposo que en part estic fent aquest escrit per valorar les dues parts i finalment prendre una decisió.
El fet es que no sé si continuar amb el batxillerat o abandonar-lo. He superat el primer curs, però en aquest segon sento que m’hi poso i desafortunadament en molts casos, no aconsegueixo el rendiment esperat. Paral·lelament diria que els professors no valoren el meu esforç, ja diuen o pensen que no estudio, cosa que no és certa.
Si ho miro d’aquesta manera, em sortirà més a compte abandonar i anar a estudiar alguna cosa que em cridi l’atenció de veritat. Tot i així, per altra banda penso que ja he superat un curs, i per tant, només em queda la meitat. Per això, gràcies a ella, tinc una visió més positiva, ja que si es pensa d’aquesta manera, podria continuar esforçant-me per aconseguir el que realment desitjo. En aquets temes d’escola sempre m’ajuda, em diu que no em rendeixi, que tiri endavant, que sap que puc… i veritablement això em reconforta i em dóna ganes de continuar perquè sé que, hi ha persones que confien en mi, encara que es tracti d’una amiga.
Així doncs (i crec que ho faig per ella, per tot el temps que m’ha dedicat i per agrair-li tot) he de dir que em quedaré a l’institut per continuar lluitant perquè realment vull ja que, al cap i a la fi, a la vida es tenen molts desitjos i la frase clau és: Si vols, pots. Per tant, intentaré fer tot el possible per tirar endavant i ensortir- me’n.
Carla
Gràcies Pau.
