Per fi hem arribat a Batxillerat, tot i que teníem una visió d’ell molt equivocada. Tots pesàvem, per suposat, que seria més difícil que l’ESO, però ni molt menys als extrems als quals hem arribat. Sé que només ha passat un trimestre, i segurament la cosa es seguirà complicant a mesura que avança el curs. Companys de primer, ens haurem de fer a la idea… Des de que hem començat el curs hem entrat en dinàmica de deures, exàmens i insomni; ara ja els caps de setmana no serveixen per descansar, sinó que els hem d’aprofitar per estudiar el màxim possible, fa temps que no veiem el sol. És horrible, no li recomanaria a ningú que fes Batxillerat, seria més feliç. A molts de nosaltres ens anima pensar que són només dos anys (esperem no repetir curs), i tenim la innocent esperança que passin ràpid.
Així que estimada generació del 98 gaudiu al màxim d’aquest últim any a la ESO, no tingueu pressa per començar Batxillerat. I pels que desitgen començar, només dir-vos que ja m’entendreu.
Laura
Laura, veig que estàs patint, i em sap greu ser una de les causes del teu patiment. Bé, jo no, sinó els exàmens que cauen de tant en tant. Ànim, que tu pots!
Per cert, m’ha encantat el títol!
Fins al pròxim.
Josep Maria