L’adéu només fa mal quan és per sempre

És estiu, els raigs de sol entren travès de la finestra. Tan sols són les set del matí quan sento els crits de ràbia i plors de la teva germana. Jo segueixo mig adormida quan la sento entrar a l’habitació. Ràpidament obro els ulls, ella aprofita per donar-me la notícia de que has marxat.

Ara ja fa com tres mesos de la teva pèrdua. Recordo l’últim dia que ens vam veure. Jo estava sopant mentre tu reies perquè no podia agafar bé l’entrepà ja que tenia una contractura al dit. Com sempre rient de amb mi. Recordo l’últim petó que vaig poder fer-te mentre les llàgrimes recorrien les meves galtes sabent que tu ja no podies sentir-lo.

A tots sen’s fa difícil anar a veure al meu germà jugar a futbol sabent que tu no estaràs per animar-lo i cridar-lo com ningú fa. El moment de seure a taula de casa els avis i que es faci un silenci perquè tots mirem la teva fotografia de la vella prestatgeria. I ara que ve Nadal, qui serà el que farà trampes a l’amic invisible?

Vull que sàpigues que no hi ha dia que no me’n recordi de tu i vull que tinguis present que mentre jo estigui aquí tu seguiràs entre nosaltres. T’ESTIMO.

Lidia