S’acosta el Nadal, l’època de l’any més esperada per mi.
Molta gent em diu que estic boja per preferir el Nadal que l’estiu, però verdaderament les sensacions que es tenen són inexplicables, la unió de la família, veure cosins que feia mesos que no veies tots junts per un sol motiu: El Nadal.
Ara ja comencen els anuncis de Nadal, les pel·lícules, veure que cada cop les sèries de televisió van orientades a aquesta època…
El que si que es cert es que el fred es molt pesat i té una llarga durada, en canvi l’estiu tant sols són tres mesos, aquesta es la única pega que jo veig.
Quan arriba el dia 25 els meus pares i germà, anem a casa dels cosins a fer un sopar i posteriorment el caga tió, que cada any és més generós…
Cada any celebrem aquesta època amb un somriure, menjant torrons i neules… Petits detalls que no canviaria per res, el somriure i les despreocupacions dels qui estimes no té preu, tots contents per la mateixa raó.
Un any més puc dir que estic orgullosa de la família que tinc.
Anna
Ana,
el tema pot donar de sí, i el que en dius és bonic i tendre, però el pots elaborar una mica més, n’estic convençut. Per exemple, resulta molt trossejat: set paràgrafs en un escrit d’aquestes dimensions és moltíssim. Potser dos, com a molt tres. Això fa que a l’escrit li falti unitat i cohesió i quedi reduït a un conjunt d’afirmacions inconnexes. Cal evitar-ho.
D’altra banda, caldrà que vigilis més amb l’ortografia. Hi havia una colla d’errors que no detecta l’ordinador i que pots arreglar si t’hi fixes: són mots molt freqüents i cal vigilar-los: és / es, més / mes , té / te… T’hi fixaràs?
No paris d’escriure!
Josep Maria