Ja porto molts dies pensant en quin tipus d’escrit podia fer per dilluns, però fins ara m’havia sigut impossible poder concretar el tema d’aquesta petita part dels meus pensaments, fins que avui mateix, després de dinar, preocupada perquè no sabia que escriure, m’he adormit.
Recordo el primer ‘’somni’’ perquè era jo mateixa asseguda davant la finestra, mirant el dia que feia, morta de fred amb la meva bata blava immensament suau d’anar per casa, amb els peus al radiador. La única diferencia que he trobat en el somni, és que en ell vaig arribar a tenir la idea del tema de l’escrit però al despertar-me, molt il·lusionada i decidida a fer l’escrit, no el recordava… (quina ràbia!!)
El problema d’aquell bonic moment, asseguda amb la meva bata immensament suau d’anar per casa, és que era exactament igual que la realitat, minuts abans d’adormir-me càlidament al meu espaiós llitet rosa… Al despertar-me, no sabia què podia pensar, potser no havia somiat i estava molt cansada, asseguda davant la finestra amb els peus al radiador o potser era una reproducció en el somni de mi mateixa feia uns instants. Finalment he decidit fer aquest escrit sobre els somnis, perquè ha sigut una sensació esgarrifosa, la idea de no saber si estic en un somni o en la realitat, no parar de donar-li voltes i quedar-me pensant en el mateix tantíssima estona. A més, no és el primer cop que em passa ni serà l’últim, però el pròxim cop estaré preparada per poder fer l’escrit al moment.
A molta gent li agrada dormir per relaxar-se, per descansar encara que jo prefereixo anar a córrer o asseure’m a mirar la televisió, desitjaria no dormir mai, per poder gaudir de cada moment del dia amb la meva bata blava.
Aquí tens una petita part dels meus pensaments.
Clara
Clara, un escrit sobre el mateix escrit, no està gens malament. Pertò estic segur que li podries haver tret més substància, tant des del pubt de vista del contingut com pel que fa a la forma. Potser li calia una revisió més tranquila?
Fins al pròxim!
Josep Maria