Endevinalla per súper llestos

Caminava cap al gimnàs amb el cap baix i la mirada fixa al llibre de biologia. He fet tants cops aquest recorregut que no em cal ni pensar per on vaig ni mirar on trepitjo, només em concentro en el que estudio i m’aïllo de tots els cotxes que passen sorollosa i rapidament pel meu cantó. Estic seguríssima que si els cotxes fossin ocellets i la carretera subtituïda per un caminet agradable de muntanya, no seria capaç d’estudiar d’aquesta manera. Crec que la clau de la meva súper concentració és deguda a que el meu voltant durant el trajecte no m’interessa per res, no és maco de veure. Així que es pot dir que és un sistema d’auto-complacència. L’únic lloc per on aixeco el cap es quan paso per l’esplanada d’herba verdíssima, aquella on posen el circ i fan esdeveniments varis, on es veu meravellosament com cau la tarda i si no és la tarda, ens dona una imatge típica d’unes muntanyes plenes d’arbres i unes casotes plenes d’adinerats. Però com que la vida vol que estudiï ara l’esplanada d’herba verdíssima es convertirà pel que m’han dit en un complex hoteler o en un supermercat o en una fusió dels dos, serà tot plegat molt lleig segur.

 I dit tot això sense importància, si algun dia veieu una noia caminant fermament pel cantó de la carretera (a mi), parlant amb ningú (per mi) i amb el cap dins d’un llibre (el meu cap), que no se us acudeixi parar a recollir-la (perquè sorprenentment sóc jo), no li fareu cap favor. Ho fa a la seva manera.

Maria

Aquest article ha estat publicat en Caminar, Maria Giménez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Endevinalla per súper llestos

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Maria,
    Havia corregit “Andivinalla” del títol per endevinalla, una mica enfadat amb tu, però llegint l’escrit he imaginat que l’endevinalla era al títol d’un escrit on es descriu algú que camina (“anda”). És així o hi poso massa imaginació?
    Fins a la propera!
    Josep Maria

  2. Maria Giménez Hurtado diu:

    El títol és una ironía del paràgraf final. I estic profundament avergonyida de ”Adivinalla” m’ho podries haver corregit per no fer el ridícul jaja

  3. Josep M. Altés Riera diu:

    Bé, ja veig que hi he posat massa imaginació. Ja pots deixar d’estar avergonyida perquè he modificat el títol. Per cert, vigila o ensopegaràs amb algú si no mires per on camines!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *