Últimament la majoria de les persones amb les que parlo em diuen que m’he de quedar amb les coses positives i deixar de banda les negatives, però és molt fàcil dir-ho si no estàs a la pell de l’altra i, per tant, no saps el que està vivint aquesta persona.
Aquest cap de setmana, concretament dissabte, em vaig aixecar sobre les nou del matí perquè havia de marxar de concentració amb el futbol per disputar un partit a Osca el diumenge. Al principi tot anava rodat, excepte pel temps, ja que feia un dia de gossos i no parava de ploure ni de fer vent, però això és un altre tema. Tornant al viatge, vam pujar a l’autobús i tot estava perfecte: les companyes tenien ganes d’aprofitar el temps, hi havia bona energia amb els pares i, per primera vegada la meva entrenadora em feia bona cara. Van passar les respectives hores de viatge i vam trepitjar l’hotel, que per cert, em va agradar, perquè era un hotel normal, és a dir, sense grans luxes i semblava com si estigués a casa. Després d’instal·lar-nos a les habitacions vam sortir a passejar pel centre de la ciutat, on s’ha de dir que estàvem a pocs graus i, just després vam sopar. Al dia següent, és a dir, diumenge, ens vam aixecar d’hora per anar a jugar el partit i en aquest moment ja va tornar tot a la normalitat. Ja al vestuari a punt de sortir al camp, en el moment de dir l’alineació, ja es va dir un comentari totalment fora de lloc, per no perdre el costum. Quina casualitat que aquest comentari sortís quan tot just deia el nom de la meva posició. Encara estic esperant que algú vingui i m’expliqui per què m’ha de deixar en ridícul davant de les meves companyes, perquè no trobo massa normal aquestes coses. No suporto aquest tipus de comentaris, ni fets, ni tampoc accions, però millor això ho deixo de banda, perquè tot pot ser que, a l’hora de parlar sobre la persona que fa aquests comentaris, llenci l’ordinador pel balcó i encara aconseguiré més problemes.
El partit no es va guanyar, per cert, però tampoc es va perdre. Ens van anul·lar un gol al minut 89, totalment injust, després de tot el que havien lluitat les meves companyes per guanyar el partit. Dit això, què puc treure d’aquest cap de setmana? Bé, he perdut un cap de setmana: he hagut d’estudiar en un autobús compartit amb vint persones més o menys, les quals, òbviament tenien ganes de xerrar; a l’hotel no ens han deixat estudiar perquè estàvem de “concentració”, que no ha servit per res; he sortit del partit dient que volia deixar el futbol, per culpa d’aquests comentaris que es diuen tan sovint i fora de lloc; m’he posat malalta a causa del temporal i altres coses i, a sobre, hem perdut dos punts. Tot i així puc treure alguna cosa positiva, aquest cap de setmana m’ha servit per poder fer un escrit.
Itziar
