Des de petits hem escoltat la paraula amistat i a través del temps hem anat comprenent aquesta simple paraula de set xifres. És utilitzada un munt de vegades i quasi sempre se li dóna aquest nom a fets o persones que realment no haurien de tenir aquest títol. L’amistat no és una cosa d’un segon i que després s’oblida, sinó és una paraula que va més enllà del temps, de la distància, dels errors, dels obstacles i sobretot de l’orgull. És donar-ho tot sense cap egoisme, és renunciar per compartir, és callar per poder escoltar i és saber entendre. L’amistat és com un foc en el teu interior, un foc que es manté encès sense importar el que pugui passar i que saps que mai s’acabarà.
Les vertaderes amistats són aquelles que arriben en el moment indicat, però també són aquelles que no s’allunyen en el moment menys esperat. M’agradaria més centrar-me en el que és més important, en la cura que hem de donar a aquestes amistats. Exteriorment sempre volem mostrar-nos forts i indestructibles, quan en el fons sabem que sóm éssers fràgils, per això, et convido a que prenguem consciència del valor que té un gran i veritable amic o amiga. Ells són els que sense dir una paraula o amb una simple mirada poden conèixer el teu interior i armar-se de valor per combatre al teu costat qualsevol situació difícil o tan sols, que et deixin la seva espatlla per poder-te recolzar.
Jo, per sort, aquesta simple paraula que hem donat importància, la tinc a la meva vida. Passo els dies amb unes amigues de veritat que MAI m’han fallat i sé que SEMPRE estaràn el meu costat.
Gràcies noies.
Judith De Gea
