Jo i el windsurf

Fa dos estius, un amic em va convèncer per a provar un esport que mai m’havia cridat gens l’atenció, el windsurf. Tot i que al principi no ho tenia gaire clar ja que gairebé no sabia ni en que consistia l’esport, ni què hi trobava ell que li agradés tant, vaig apuntar-me amb ell un parell de setmanes perquè començaven les vacances d’estiu i tenia molt temps lliure.

El primer dia haig de dir que va ser totalment frustrant. Va fer molt mal temps, molt vent, va ploure, i sobretot, va fer molt fred. En definitiva, aquell dia vaig tornar a casa bastant frustrat i amb mal sabor de boca atès que va ser molt mes difícil del que m’havia imaginat i no vaig aconseguir ni aixecar la vela. A l’endemà vaig tornar i després de molt d’esforç vaig aconseguir, per fi, aixecar vela. Va ser una sensació d’auto superació molt gran i crec que en aquell moment, després de veure que a base de caure i tornar-ho a provar ho havia aconseguit, em va començar a agradar l’esport. A partir de llavors, les dos setmanes restants van ser tan bones que me’n vaig apuntar una altra i tot.
Després que acabés l’estiu, tenia claríssim que en tenia més ganes, però no quedava més remei que esperar a l’any següent.

Aquest estiu, a mesura que n’he aprés més, he pogut gaudir d’alguns detalls que han fet que m’enamori del windsurf encara més. La sensació de llibertat al veure que tens el mar sencer per a tu sol i que pots anar a on vulguis, aprendre a veure d’on vindrà el pròxim cop de vent i saber-t’hi anticipar, adonar-te de que importa tant la habilitat física com la habilitat mental per a saber què fer a cada moment i també, i no menys important, l’amistat que es fa entre els companys del Club Nàutic.

Al final, m’he acabat fent soci del club i entreno cada cap de setmana. D’aquí a poc segurament participaré en la primera competició, i encara que no sigui seriosa, tinc força ganes de veure com va i què tal surt. Mai hauria pensat que acabaria agradant-me tant cap esport!

Jordi