Per un dia seré sincer. Estem a la setmana que em toca fer un escrit de filosofia i per variar no tinc cap tema per escriure.
Aquest cop per això m’he proposat no perdre o estar-me temps pensant el tema del escrit. He anat directa i escric sobre el que més em costa cada cop que haig de escriure’n un. Sempre que obro l’agenda i veig “escrit de filo”, em quedo una estona amb el cap mirant cap baix, no pel fet del escrit, sinó el que suposa per mi pensar un tema. Estic com vint, trenta minuts cada cop i de què serveix? Si total acabaré escrivint sobre un tema molt habitual. És una tortura aquella estona. Un cop per això que tinc el tema començo a escriure poc a poc i amb bona lletra però sense parar. No obstant això no penseu que escric tot a la primera, a lo millor vaig a dinar, a la dutxa i es queda el escrit a mitges i és un enrenou quan torno a començar.
Una altre cosa que em costa molt és posar títol als escrits. Intento buscar el títol perfecte, que et cridi l’atenció i vulguis llegir-lo però també que llegint només el títol no sàpigues de què va el escrit. És difícil, tot i que tinc sort amb aquest aspecte.
Després de treure’m un pes de sobre i una realitat com una casa, m’ha sortit un escrit prou maco, tot i que he començat pensant que no aniria en lloc amb aquest tema.
Carles.
Carles, tens raó en això del títol. Fins i tot no n’hi havia (era al cos de l’escrit i no a l’espai per al títol). Problemes ortogràfics a part (el verb haver va amb “h” i es diu “què a gust m’he quedat” i no “què a gust me quedat”, per exemple), l’escrit és entenedor, senzill i planer. Està bé, encara que estic convençut que amb alguna ullada més atenta li podies haver tret més substància.
Segueix escrivint, i que no t’espantin els temes “normals”.
Josep Maria