No és un adéu per sempre

Aquí, asseguda a la seva habitació, estic pensant en el meu avi Eduard. Aquest migdia hem dinat junts i pensar que ha sigut l’últim cop que l’he vist em trenca el cor. Hi havia tantes coses que li havia de dir, tantes coses que li havia d’agrair.

Ell vivia per la felicitat de la seva família, sempre ens ha donat els millors consells perquè era una d’aquelles persones expertes de la vida, que era estimada i valorada per tothom que el coneixia.

Feia dies que havia pensat llegir-li un escrit donant-li les gràcies per haver-me estimat tant. Però ja no hi he sigut a temps, confio que sigui on sigui ell sabrà que sempre el tindré al meu cor i al meu pensament. Se’m fa estrany pensar que no ens veurem més, i serà molt dur acceptar-ho. Però ho superarem tots junts donant-nos suport entre nosaltres i plorant molt.

M’encanta recordar aquells dies a la casa d’estiueig a Marçà, les reunions familiars, tots dinant al menjador i l’avi somrient orgullós de tenir una família ben avinguda. Les seves estimadissimes filles contentes, els seus nets que pensen seguir l’exemple dels seus passos en tot moment i els seus gendres que l’admiren. Tots junts recordarem aquells moments de gran felicitat i els guardarem en el nostre cor.

Quan tingui fills els explicaré tot el que el meu avi em va ensenyar, tots els valors de la feina ben feta, d’estimar a l’altre, de voler sempre ajudar, de valorar les coses…
L’avi era una persona molt forta, que ha tirat endavant la família amb molta decisió.
Per a mi no és un adéu per sempre, un dia espero retrobar-me amb ell i poder-li explicar tot això que he estat dient, vull agrair-li tot l’amor i la tendresa que sempre ens ha donat.
Per mi sempre serà un referent moral i penso seguir els seus passos per així ser una millor persona.
T’estimo molt avi.

Cinta