Arriba el fred i tornen les tardes de diumenge amb la manta al sofà. Una pel·lícula, la teva sèrie preferida, qualsevol excusa és bona per quedar-te allà acurrucadet, com un nen petit. Sol o acompanyat, amb la família, la parella o un amic; l’important és no fer res i deixar passar el temps.
A les nits, quan surts al carrer ja no hi veus tanta gent com a l’estiu; només algunes persones embutides en abrics i pantalons llargs. Amb les mans adolorides i el nas envermellit, caminem amb pas accelerat per arribar el més aviat possible allà on anem. I no sé per què, però a l’hivern sembla ser que algú amaga les platges o se les emporta a un altre lloc fins s l’estiu següent, perquè no en tornes a sentir a parlar fins que torna la calor altra vegada.
Jo , sincerament, sóc més d’estiu. No m’agrada l’hivern, ni les mantes, ni els abrics. Jo vull sol i calor. A la muntanya, a la platja, als Pirineus, al desert, on sigui! L’hivern em sembla la pitjor època de l’any.Tot ho veig més trist i amagat. El dia és massa curt, gairebé no té hores de sol i es fa fosc de seguida. Surts de l’escola i quan te n’adones ja és de nit. Ah!, i oblidem-nos de sortir a passejar, perquè com et despistis un moment, pots morir congelat per algun dels carrers desèrtics del poble.
Jo sempre dic que sóc com una planta que necessita la llum i l’escalfor del sol. Per això em costa més sortir a l’hivern, sobretot per la tarda quan és fosc i fa fred. Quan surto, m’agrada fer com aquell gat que em trobo sota d’algun cotxe que acaba d’estacionar. Us asseguro que, si sortiu de casa i us esteu pelant de fred, allà sota és on més calentons podeu passar una tarda d’hivern.
No passeu fred!
Àlex Giménez
Àlex, l’article està força bé, encara que poc treballat (ni tan sols hi havies passat el corrector!). Li convenia una revisió tranquila. Pots aconseguir resultats brillants, no tan sols bons, si t’ho proposes una mica.
Fins al pròxim!
Josep Maria