Mirant il·lusionat per la finestra el meravellós dia que m’espera, el sol brillant i perfecte amb un vent garbí calent que em crida, ràpidament em preparo per anar al Port del Masnou a navegar amb la meva novia. Pujem les dues veles, posem el timó i baixem el 420 ( tipus de vela lleugera ) a l’aigua.
El vent és més suau dins, però a mida que vas surtint, va pujant. Estem fora, completament sols, les onades xoquen contra el vaixell, el sol reflexat al mar fa un efecte preciós,en aquest moment es quan t’adones de la veritable naturalesa, la tranquil·litat, i el millor de tot, estar completament segur de que tens llibertat, pots fer el que vulguis, pots anar on vulguis, ningú hi és per dir-te què has de fer i què no has de fer. De sobte, apareix un cop de vent de quasi 30 nussos, em lligo el trapezi a l’arnès i sense pensar-ho dos cops em penjo totalment paral·lel al mar per posar a 90º el 420.
Estem lluny de la costa i realment, la trobo a faltar, però encara i així, miro cap a l’horitzó, imagino tota la diversitat d’animals que hi ha al mediterrani, els tresors que no han sigut trobats i els vaixells naufragats.
El vent comença a baixar i ens dirigim cap a port, mentre tornem veig un peix lluna bastant gran i m’espanto, és la primera vegada que veig un peix tan gran i viu mentres navego. Hem arribat a port i ja tenim el vaixell net de sal i guardat.
Finalment obrim la motxilla i agafem el gran entrepà que tenim tantes ganes de menjar!
Sergi
